L’expressió econòmica de les desigualtats entre homes i dones

Els rols de gènere tenen un paper clau en la formació de la bretxa salarial, especialment a través de l’assignació social a les dones del rol de cura i reproducció. Són elles les qui, encara ara, concilien, de forma majoritària, la vida familiar amb la laboral. En aquest sentit, la bretxa salarial augmenta durant els cicles vitals en què les necessitats de conciliació són més grans, i s’accentua amb el temps.

Segons l’informe Les dones a Catalunya 2023, elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, les dones dediquen una mitjana d’1,9 hores diàries a tasques domèstiques i de cura en dies feiners, mentre que els homes hi dediquen 1,0 hores. La diferència d’hores també es dona els caps de setmana (en què normalment no es treballa), durant els quals les dones dediquen una mitjana de 3,0 hores diàries a aquestes tasques, mentre que els homes n’hi dediquen 1,9. Estem en una societat patriarcal, sí, ho sabem, en què els rols de les dones i dels homes estan fortament arrelats i en què, malauradament, hi ha discriminació pel simple fet de ser dona, tant a l’hora d’ocupar llocs de treball, responsabilitats remunerades, com també en la diferència retributiva en càrrecs d’igual valor.

A més, aquesta divisió sexual del treball, dins i fora de l’àmbit domèstic, fa que en el mercat laboral, les feines i tasques típicament feminitzades i que tenen relació amb els rols assignats a l’estereotip de gènere femení (la cura, l’atenció a les persones, les multitasques), estiguin menys valorades i, per extensió, es remunerin menys. Aquesta diferència evidencia una manca de corresponsabilitat en l’àmbit domèstic.

Així doncs, queda ben clar que, si volem esborrar aquesta bretxa salarial de les nostres vides, la corresponsabilitat i conciliació entre homes i dones és del tot necessària i urgent. Això podria ajudar que les dones romanen en el mercat laboral de manera més contínua i no interrompent les seves carreres, fet que propicia aquesta bretxa salarial. També hem de tenir en compte l’impacte de la bretxa salarial en les pensions que les dones rebran quan deixin el mercat laboral, les quals es veuen minvades per aquesta bretxa perquè hauran contribuït amb una inferior cotització. Aleshores, per simple lògica, si les dones treballessin la mateixa jornada que els homes i no haguessin d’agafar excedències ni fer jornada parcial, les cotitzacions s’igualarien i no hi hauria tantes diferències en les pensions entre dones i homes.

Enguany la UGT ha posat el focus en la reivindicació d’una jornada laboral diferent de l’actual, amb menys hores de treball i que suposaria un atansament a les jornades laborals que ja existeixen en altres països Europeus. En aquest sentit, creiem que la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals sense afectar el salari tindria un impacte directe en la bretxa salarial de gènere a causa de diversos factors estructurals del mercat laboral i de la distribució de rols de gènere a la societat.

Novament, un any més, lluitem pel que creiem ens farà a totes i tots més iguals, perquè creiem en una reducció de la jornada laboral que ens permetrà una millor distribució d’aquestes responsabilitats; amb més corresponsabilitat i conciliació entre dones i homes.