Els mercats municipals: entre la memòria i el futur

Els mercats municipals han estat històricament molt més que simples espais de compra i venda. Són autèntics centres de vida comunitària, punts de trobada i elements d’identitat col·lectiva. Malgrat la seva importància històrica i social, en les darreres dècades han experimentat un declivi progressiu que posa en risc la seva continuïtat com a motors econòmics i socials de les nostres ciutats.

Aquest declivi, però, no és inevitable, i tenim l’oportunitat de repensar-los perquè tornin a ser espais centrals en la vida urbana.

Lleida és un exemple clar de l’evolució dels mercats a la nostra societat, on mercats històrics han anat desapareixent o transformant-se davant els canvis en els hàbits de consum i l’auge de les grans superfícies comercials. El Mercat de Fleming, per exemple, ha iniciat un procés de reforma integral per revitalitzar-se i recuperar la seva funció comercial i social, no sense abans assumir un debat intens sobre quin hauria de ser el seu futur i quins usos hauria de tenir. No és un cas aïllat: altres mercats de la ciutat han hagut de reinventar-se o, malauradament, han desaparegut.

Davant d’aquest escenari, aquesta setmana hem presentat el nou número de L’IDEAL, el periòdic republicà de Lleida, on el tema central és, precisament, els mercats municipals i el seu futur. Amb una pregunta clara: quina ha de ser la funció dels mercats municipals en la ciutat contemporània? N’hem parlat amb paradistes, amb experts en dret alimentari, com l’advocat Oriol Berenguer, que ens ha concedit una magnífica entrevista.

La resposta passa per entendre els mercats com a espais de transformació urbana, adaptats a les necessitats actuals, però fidels a la seva essència. No podem concebre’ls només com a punts de venda, sinó com a nodes d’una xarxa més ampla que connecti productors locals, consumidors responsables i projectes comunitaris.

Un aspecte clau per a la seva revitalització és el suport institucional. Cal una aposta decidida per part del Govern de la Paeria per rehabilitar espais, impulsar programes de dinamització, facilitar el relleu generacional dels paradistes i fomentar l’alimentació saludable i de proximitat. L’experiència d’altres ciutats ens demostra que, amb una bona planificació, els mercats poden esdevenir motors econòmics i hubs de cohesió social.

Però també és fonamental el paper de la ciutadania. Recuperar els mercats no és només una qüestió de nostàlgia, sinó de futur. Aquests espais poden convertir-se en centres de dinamisme cultural, educatiu, comunitari i social, promovent activitats, tallers i iniciatives que reforcin els llaços veïnals i generacionals.

A més, no podem oblidar la rellevància dels mercats municipals en el marc de la sobirania alimentària. Berenguer defensa, en l’entrevista que podreu trobar al número VI de L’IDEAL, la necessitat d’un sistema alimentari just, sostenible i arrelat al territori. En aquest sentit, els mercats municipals poden jugar un paper clau en la promoció d’un model agroecològic que prioritzi els circuits curts de distribució i garanteixi una relació equitativa entre productors i consumidors.

Cal doncs un canvi de paradigma: de veure els mercats com a vestigis del passat, a entendre’ls com a instruments de futur. Si volem ciutats més humanes, més sostenibles i amb una identitat més forta, els mercats municipals han de ser una peça central en aquesta reconstrucció. Els mercats municipals han de ser memòria i essència d’allò que vam ser però, també i sobretot, han de ser part del futur d’aquesta Lleida que ha de venir.