Quan anava a La Vinícola

Els pocs comerciants que encara resisteixen al centre històric m’expliquen que estan fins al capdamunt dels invents de l’Ajuntament. Em donen un full: “llegeix tu mateixa...”. Es tracta de la nova recollida de residus comercials. Similar al desgavell i trasllat dels contenidors que està omplint els nostres carrers d’escombraries. El cas és que a la manca de capacitat de gestionar un centre històric que en d’altres ciutats tindrien com un pinzell (aneu a Tarragona o a Reus i compareu), ara caldrà afegir l’espectacle de veure com s’amunteguen cartrons perquè, tal i com resa el full, la recollida és en horari diürn de 10 a 13. Magnífic. A la banda esquerra del full informatiu hi ha estampat el logo d’Ecoembes, una organització que, segons el web, té cura del medi ambient a través del reciclatge i l’ecodisseny dels envasos, fent possible que els de plàstic, llaunes i brics (contenidor groc), i els de cartró i paper (contenidor blau) puguin tenir una segona vida. Quin doll de poesia! I quanta innocència i candidesa desperten aquestes paraules, no troben? Reciclatge, ecodisseny (guai!), cura del medi ambient (súper guai!). Una associació que neix l’any 1996 (pocs mesos abans de l’aprovació de la llei 11/97 d’envasos i residus que estableix la seva recuperació, tractament i valorització). Una associació que gairebé té el monopoli de la gestió i que té un consell d’administració format per empreses generadores de residus (envasos de iogurts, de llet, refrescos ensucrats, etcètera). És a dir, els pobres consumidors estan pagant pel mateix envàs una i una altra vegada a les mateixes empreses que els serveixen. Com el dia de la marmota. N’hi diuen reciclar, i jo afirmo que és una presa de pèl, perquè el millor envàs ecològic és el que no es fabrica, el que no existeix. Recorden quan anàvem a comprar amb la bossa del pa? Això sí que era ecològic! Ara el ciutadà paga quan compra el producte envasat, paga la taxa d’escombraries, paga amb els seus impostos les infraestructures per la gestió de residus i torna a pagar quan compra l’envàs fabricat amb material reciclat. De petita anava a La Vinícola; se’n recorden? A casa hi anàvem amb els cascs buits de la grassiosa, dels sifons i els iogurts de vidre. La mestressa ens reemborsava la totalitat dels envasos i la meva mare me’ls donava perquè els posés a la guardiola: “Per a tu, Marta”. Ecològic i pedagògic.