El segon dia de l’any

Si Josep Pla aixequés el cap se’n faria creus amb aquest invent del WhatsApp. Aquesta aplicació de mòbil que permet l’intercanvi de missatges escrits, fotografies, vídeos i missatges de veu a través d’internet ha convertit les nostres vides en un autèntic reality show. Quatre-cents milions d’usuaris actius a tot el món ens expliquem en temps real qui som, d’on venim i on anem amb tot luxe de detalls. Ho fem presoners d’un narcisisme que ens obliga a exposar la nostra vida i les nostres accions amb selfies que demostren que som els més viatjats i els més divertits. I les paraules se’ns han fet innecessàries perquè per això tenim les emoticones per expressar els nostres sentiments, emocions i estat d’ànim. Un WhatsApp per donar-nos el bon dia, per fer saber que arribarem tard, per felicitar els sants, els aniversaris, per preguntar qualsevol cosa i, fins i tot, per donar el condol. Pobre Josep Pla, ell que tanta tinta i paper va utilitzar per descriure cada detall, cada racó, cada situació i ara amb una emoticona ja ho tenim resolt. En Josep Pla deia que això d’any nou, vida nova, era una vella frase que tenia un gust i una qualitat de cartró de matèria morta. Que l’any següent és idènticament igual als anteriors i als que vindran. Que tindrà poques diferències. Que la nostra única missió consisteix a conservar el que tenim, o bé a augmentar-ho si és possible. Però que no ens hi trenquem massa el cap perquè tot i que l’any és nou, la nostra vida és la de sempre. Això ho deia en Pla perquè el temps del WhatsApp encara no havia arribat. Ara la vida ja no és la de sempre. D’ençà que existeix aquesta aplicació els dies de Nadal s’han convertit en un festival de fotografies, vídeos i missatges que et desitgen tota mena de fortuna. Abans ens enviàvem felicitacions de Nadal pintades a mà que compràvem a Unicef i que ara s’anomenarien solidàries. Cal mirar-ho, però, pel costat bo perquè pel dolent ja sabem que aquestes mateixes persones que t’envien tota mena de benaurances, després, si per aquelles casualitats les trobes pel carrer, pot passar que ni tan sols et saludin o com a molt et facin una breu salutació amb el cap. Vés què hi farem... és el que té això de l’era tecnològica. Et permet ser ben educat a distància, simplement prement un dit. Només cal buscar una imatge simpàtica per internet, escollir la icona de compartir i enviar. Senzill.