Era necessària La Llotja?

Una colla de gent preocupada per la minsa oferta cultural de la nostra ciutat ens interrogàvem i la pregunta va sortir així, directa. Com gestionaríem La Llotja? Jo vaig contestar amb una altra pregunta. Hi havia la necessitat de construir a Lleida una infraestructura com La Llotja? Fem una mica de memòria del perquè de tot plegat. L’Ajuntament va pagar la construcció de La Llotja, Palau de Congressos i Teatre gràcies a la venda del solar annex a l’edifici. La promotora Cerbat SL pretenia construir-hi dos grans torres d’habitatges a més d’oficines. La resta de la història és un sainet: un solar buit, la llicència d’obra caducada, la propietat a mans de la Sareb, el banc dolent, i més tard retorna el solar a Catalunya Banc, ara al BBVA, que, si no vaig errada, ha de revertir la propietat a la Paeria, és a dir, que tornarà a ser de titularitat municipal. Tot i l’erràtica història, el més interessant per a mi és la pregunta que sorgeix de la primera pregunta: era necessària La Llotja a Lleida? O afinem una mica més: té capacitat la ciutat per assimilar i rendibilitzar una infraestructura com La Llotja? Compte perquè estem parlant d’un dels tres equipaments escènics més importants de Catalunya, juntament amb el Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya, per tant, el més important en potencialitat de fora de Barcelona. Poca broma! Perquè surtin els números, sense fer-hi trampes, és clar, la gent de les comarques de la demarcació de Lleida hauria d’anar al teatre a carrera feta i em sembla que no és el cas. La Llotja, però, ha servit per buidar de contingut les altres infraestructures, i malauradament aquestes sí que havien estat construïdes a la mida de Lleida: l’Auditori Enric Granados, l’Escorxador i l’espai Julieta Agustí. Crec que la ciutat ha pagat massa cara la fracassada operació de compra del Teatre Principal, que, dit de passada, ara sembla una ànima en pena quan hauria d’haver esdevingut el teatre municipal de la nostra ciutat. Es troba enmig del centre històric i té un aire romàntic europeu que enamora. No necessitàvem més. I suposo que ningú no tindrà el mal cap d’ensorrar-lo. Hi ha molta més oferta teatral a Reus, Girona i Tarragona i ni de lluny tenen un teatre monstruós com el de La Llotja. I ja que hi som, cal afegir que actualment ja hi comença a haver més oferta teatral a Balaguer i a Tàrrega. I millors preus.