El nyap de les autonomies

Fa temps que vaig retallar-la i ara m’apareix entre els papers reciclats. És una entrevista que l’Enric Juliana va fer a Lorenzo Bernaldo de Quirós, economista i simpatitzant del PP, el 2015. Quatre anys abans d’aquesta entrevista, ja havia llegit unes seves declaracions on afirmava que el règim autonòmic espanyol ja no s’aguantava dempeus i que això podia abocar Catalunya cap a la independència perquè Espanya podia petar. I què va canviar en aquests quatre anys? Res.

En Bernaldo afirma que aquesta comèdia s’ha d’acabar. Defensa que en aquesta Espanya inventada hi ha tres nacions indiscutibles: Espanya (?), Catalunya i Euskadi. Bé, és una opinió que ja m’agradaria que fos compartida per la gran majoria d’espanyols. Reconeix, que no és poc, que la qüestió catalana està mal resolta des de fa tres-cents anys i que no li faria cap mena d’angúnia que Catalunya es convertís en un Estat lliure associat perquè, de fet, diu, Euskadi ja és confederal.

Déu n’hi do amb el simpatitzant del PP. El més sucós de l’entrevista és quan parla d’Andalusia que defineix com el principal problema d’Espanya. Critica les injeccions en forma de milions que s’hi han abocat, paraules seves, i que, malgrat això, encara avui sigui la Comunitat, juntament amb Extremadura, amb la renda més baixa, Les seves declaracions són interessants perquè posen el dit a la llaga a aquest nyap de les autonomies que alguns es van inventar per donar-nos pel sac. A Catalunya, em refereixo, és clar.

Mentre el PIB a Catalunya segueix creixent i ens aboca a seguir sent la vaca que tothom vol continuar munyint, Extremadura i Andalusia, i són dades oficials, són les dues comunitats autònomes amb menys PIB per habitant. Aquell cafè per a tothom de la Constitució del 78 que es va aprovar amb el soroll de sabres de l’exèrcit dins les orelles dels “pares de la Constitució” i que se’ns ha volgut vendre com un èxit, s’està convertint en el pitjor dels malsons. I és clar, els reietons sorgits d’aquell nyap acampen sense cap control i ho fan amb els nostres diners...

Mentre els universitaris catalans gairebé no poden pagar la matrícula, els d’Andalusia que obtinguin un cinc pelat a primer curs tindran la Universitat gratuïta. I a Extremadura tampoc no es queden curts. Subvencionen els sofàs fins a 1.000 euros, que tampoc no està gens malament. I encara no entenen per què volem fugir cames ajudeu-me?