El rei de bastos

Com parlaré del Preparado, ja saben el fill del Campechano, potser hagués estat millor encapçalar aquest article amb un títol que anés més d’acord amb la repressió policial que vam haver de patir el dia del referèndum. El Rei de Bastons va aparèixer per pantalla mentre jo m’entretenia abonyegant la tercera cassola de la temporada. Tot i la mandra que em produeix el personatge, l’endemà vaig voler llegir el que el govern Rajoy li havia escrit i que ell es va limitar a repetir com un lloro. No sé pas qui l’assessora però que gosi afirmar que s’han trencat els principis democràtics de tot un Estat de Dret un Felipe de Borbón que és una persona que ningú no ha votat i que a més és el fidel continuador d’una nissaga imposada pel dictador Franco, em sembla un acte de niciesa monumental. I que a més a més tot un descendent directe del que va ser el responsable de liquidar les nostres Institucions tingui els dallonses d’acusar la Generalitat de “un intento de apropiación de las Instituciones históricas de Cataluña”, és per engegar-lo de patac a la classe de P1. En fi, que ara ja es pot dir que el Preparado ja està a punt perquè l’empresa

El Terrat el posi fix al programa satíric Polònia. El que no sap el Preparado, i ara ho dic amb posat ben seriós, és que si el carro li va pel pedregar no és per culpa dels malvats independentistes catalans que volen una República, sinó gràcies a la seva ceguesa per no saber endevinar com l’extrema dreta espanyola, la gran guanyadora d’aquest sainet que s’anomena Espanya, l’està conduint fins al fons del precipici. La nit del tres d’octubre, utilitzant una terminologia agressiva amb verbs tan poc apropiats com socavar, quebrantar, inadmisibilidad, en un moment tan delicat, acompanyat d’un llenguatge no verbal més propi d’un discurs militar que no pas del que s’espera d’un monarca europeu, El Preparado va amenaçar a l’atonyinada població catalana (als del sí, als del no i també als que no saben, no contesten) amb un únic objectiu: acontentar els militars i l’extrema dreta que cova els seus ous en partits diversos i no només dins del Partido Popular. Però fent-los-hi la gara-gara no només no aconseguirà complaure una extrema dreta que, com al seu pare, el considera un traïdor a los Principios del Movimiento, sinó que perdrà el poc crèdit que alguns li havien concedit. Ai, Felipe, Felipe, un darrer advertiment dels catalans: La feina mal feta no té futur. Recordeu.