Lletania de dilluns

Si no fos perquè de tant en tant em pessigo les galtes, asseguraria que estic somniant. Si no fos perquè els llibres em recorden que la història es repeteix com el cogombre mal paït, pensaria que és del tot impossible el que està succeint. Si no fos perquè diuen que tenim democràcia, pensaria que la dictadura està a tocar de la nostra porta. Si no fos perquè no em puc deslligar de la sínia, començaria a córrer cames ajudeu-me. Si no fos perquè he après que l’ésser humà ensopega sempre amb la mateixa pedra, arribaria a la conclusió que som una colla d’il·lusos. Si no fos perquè m’asseguren que no és possible, asseguraria que la llibertat existeix. Si no fos perquè la mentida sempre acaba guanyant, m’atreviria a arriscar la meva vida a defensar la veritat. Si no fos perquè tenim por, els de sempre ho tindrien ben pelut. Si no fos perquè només es pot perdonar l’imperdonable, encara em plantejo si vull perdonar-los. Si no fos perquè dubto si vull perdonar-los, no els perdonaria mai de la vida. Si no fos perquè tinc memòria, no tindria sentiments de revenja. Si no fos perquè el patiment és col·lectiu, em sentiria ben sola. Si no fos perquè persegueixo la felicitat, l’angoixa no em deixaria respirar. Si no fos pels diccionaris, oblidaria el contingut exacte d’alguns mots. Si no fos perquè sé descodificar els missatges, seria presonera de les seves mentides. Si no fos perquè m’han ensenyat que la força rau en la raó, em defensaria a garrotades. Si no fos perquè em neguen els meus drets, defenso tossudament els meus drets. Si no fos perquè m’asseguren que són amics, posaria la mà al foc assegurant que són enemics. Si no fos perquè encara espero justícia, pensaria que se n’ha anat de vacances. Si no fos perquè em volen vèncer, continuo volent-los convèncer. Si no fos perquè em van ensenyar a no sentir odi, odiaria. Si no fos per tu, no hi hauria un nosaltres. Si no fos perquè hi ha passat, no defensaria el futur. Si no fos perquè hi ha un demà, no lluitaria pel present. Si no fos perquè paga la pena, no valdria la pena. Si no fos per tants si-no-fos, deixaríem de parlar d’un si-no-fos que ens esgota l’ànima, que ens consumeix la vida i que ens amarga l’existència. Si no fos perquè de tant en tant em pessigo les galtes, asseguraria que estic revivint un malson que imaginava mort i enterrat.