Els nostres Mossos

Vivim moments tan bèsties que, sovint, les reaccions que se’n deriven són un autèntic revulsiu que dispara les emocions més primàries. El nostre pobre i dissortat país, que és tractat com una colònia per part d’aquells que diuen que som espanyols però que ens tracten com si no ho fóssim, és atacat per terra, mar i aire amb l’objectiu, i amb tota la mala fe dels perpetradors, que ens acabem atacant entre nosaltres; entre els que pensem que la nostra nació només sobreviurà si (com va fer Castella, el cor i l’ànima d’això que en diuen Espanya) pot arribar a tenir un Estat. I val a dir que de vegades ho aconsegueixen. Mentre amb nocturnitat i traïdoria la benemèrita del tricorni, mudats amb armilles i colzeres i armats fins a les dents, s’emportava el botí de guerra del Museu de Lleida (al compàs del reggaeton Venimos a ocupar el museu, que des de la seva pista particular era ballat pel candidat socialista), els quatre gats que érem a fora (perquè cal reconèixer que érem quatre gats) cridàvem contra els Mossos que ens impedien el pas. Tot i que la impotència es respirava a banda i banda de les tanques que ens separaven, les emocions davant d’aquell acte tan irracional van guanyar la partida i uns i altres vam tornar a caure en el parany de l’enemic. De Mossos, com a totes les cases, n’hi deu haver de tota mena i no és la primera vegada que s’afirma la distorsió que, en teoria, va suposar l’entrada de nous agents provinents de cossos de seguretat espanyols. Ho van poder comprovar els que van patir la contundència totalment desproporcionada dels de la Brimo vinguts directament de Barcelona. La nostra policia té mala peça al teler i crec que en són ben conscients. Només cal llegir entre línies el neguit de la munió d’agents que només desitgen poder exercir la seva professionalitat en un país lliure. I això els honora. Durant la gala de lliurament dels Premis Ondas (que sempre s’havia celebrat a Barcelona i que per decisió de la cadena Ser, els seus organitzadors, enguany es va celebrar a Sevilla) un dels guardonats, la cadena de ràdio RAC1, no va poder llegir el seu discurs on aplaudia l’excel·lent professionalitat dels Mossos d’Esquadra, ara obligats a retirar llacets grocs dels arbres de Nadal, i del Major Trapero, ara destinat a fer fotocòpies per a aquells que ens volen destruir. Els Mossos, que són i seran sempre nostres, ara, comandats pel Ministre popular Zoido, esperen que passin els dies més foscos. Si fa no fa com tots nosaltres.