La mentida sense excuses

Quan Hitler va ordenar bombardejar Varsòvia la premsa alemanya va difondre a tort i a dret que l’exèrcit polonès era qui en realitat estava llençant bombes contra la seva pròpia població. I molts així ho van creure. La mentida per part no només de dictadors sinó també de polítics que s’aixopluguen sota paraigües teòricament democràtics, ha estat la gran arma de destrucció massiva del pensament col·lectiu dels pobles. Que la veritat no t’espatlli l’objectiu, riuen entre dents les hienes mentre devoren els xais acollonits. La impunitat dels mentiders polítics segueix cotitzant a l’alça en el marcador d’una societat espanyola estructuralment corrupta. Perquè enxampar un polític mentint ja no té cap mèrit perquè si volessin no es veuria el cel. I domesticats, comprats i vençuts, la mentida va guanyant terreny fins a aconseguir la seva més absoluta banalització. I així, anar-hi anant, la societat va perdent musculatura i els pocs rebels que encara lluiten nedant a contracorrent són assenyalats com els bojos de torn que xisclen la seva impotència enmig del desert. La mentida no es castiga perquè la postveritat, mentida al cap i a la fi, està aprofitant la incultura política que campa lliurement. Les imatges esborronadores de la brutal repressió policial espanyola contra catalans són tan incontestables que les mentides en forma de defensa del ministre Zoido fan envermellir les galtes d’un nen de cinc anys. Mentir. Mentir. Mentir perquè, en el cas de la Causa General contra Catalunya, l’objectiu és aconseguir la creació d’un enemic comú que unifiqui el pensament dels pobres espanyols, als quals sense manies els van fotent els seus miserables estalvis i les seves ridícules pensions. Perquè ja ho va publicar durant els anys 40 el patriòtic Heraldo de Aragón: “Vençut el catalanisme, no serà suficient treure-li l’Estatut, entrant en el règim comú. Això seria deixar igualades la fidelitat i la traïció! És necessari sotmetre’l, durant uns quinquennis, a règim d’excepció, fins que, penedit dels seus pecats, torni, submís i amorós, al si de la mare Espanya.” Però no passa res perquè la mentida fa temps que ha guanyat la partida i ara, captiva i desarmada la veritat, la falsedat ha assolit el cim més alt i es declara guanyadora absoluta de les ments més mediocres que actualment dirigeixen els nostres esdevenidors.