Santi Vila

Sempre s’ha sabut vendre el Santi. En el seu blog (http://www.santivila.cat/) es fa evident la voluntat explícita de posar-ho tot a l’aparador. Ben guarnit. Amb totes les medalles penjades al pit. Però sempre mimant les formes, amb aquesta aparença de pagès il·lustrat de l’Empordà que fa que et sembli encantador encara que t’estigui aixafant l’ull de poll. El temps que vaig compartir amb ell em va fer evident que havia decidit seguir el consell que Artur Mas li havia donat: “Fes tot el que consideris, sempre convençut que se sabrà i serà jutjat i si, amb aquest paràmetre penses que compensa fer-ho, tira”, i així, ungit pel consell, va saber aprofitar-lo al màxim amb el peu posat a l’accelerador. Amb un temps rècord s’enfila de regidor de Figueres fins als cims més alts. Tres Conselleries a la butxaca: Cultura, Territori i Sostenibilitat i la darrera, la d’Empresa i Coneixement. Divuit anys d’anar-hi anant i tira, Santi, tira. I rebatejat pel President Puigdemont com “un intel·lectual amb una gran capacitat per trobar sempre l’equilibri entre els ideals, la utopia i la realitat”, en Santi segueix conduint per l’autopista amb el vent a favor i amb el convenciment que, faci el que faci, sempre caurà dret perquè el seu partit, després de desviar-se cap a l’esquerra, obligatòriament haurà d’iniciar un viatge cap al centre i qui millor que ell per a capitanejar el viratge. Alcalde de Barcelona? Potser sí. O molt millor, encara. El candidat a la Presidència de la Generalitat. Però quan semblava que tot estava ben lligat, l’autopista es converteix en un camí de muntanya, amb molts revolts i roques que es desprenen i cauen fent molt soroll. I el somni s’esmicola. I en Santi redacta el seu testament. D’herois i traïdors. El dilema de Catalunya atrapada entre dos focs, és el llibre que l’ha de redimir. L’excusa perfecta per tornar-se a vendre. Per cobrir un nínxol de mercat que està orfe. El centre. La moderació. El seny enfront la rauxa dels seus excompanys de partit. D’aquells que cauen en el parany del pagès il·lustrat i li diuen de tot i més. Els arrauxats. I en Santi prepara el terreny per tornar a rebre elogis i aplaudiments de la gent de seny. Tot i això us recomano la lectura del seu testament. Sota l’aparença frívola de la persona que critica la mare i el pare que l’han ajudat a créixer, hi ha, i em sap greu, grans veritats que, col·lectivament, ens haurien de fer reflexionar.