L'Espanya de la intersecció

Un article encapçalat amb aquest títol, aparentment positiu, podria donar a entendre, així, en un primer moment, un contingut esperançador, optimista. Perquè una intersecció és, de fet, un indret on conflueixen, on s’encreuen, camins, carreteres, carrers situats al mateix nivell. Interseccions que podrien tenir tota la intenció de voler esdevenir illes comuns, ponts per al diàleg, per a la convivència i que uneixen encara que només siguin per un instant, un segon, la mateixa terra que més d’un trepitja. En la matemàtica moderna, la intersecció és el conjunt que es forma per elements que pertanyen alhora a dos o més conjunts. És a dir, la coincidència d’un o més elements del conjunt A i el conjunt B. I si el conjunt A fos l’Espanya franquista i el conjunt B l’Espanya aparentment democràtica actual, quins podrien ser els elements que integressin el conjunt intersecció? Cap? Un? Tres? Deu? Vint? Va, som-hi que potser si ens hi posem, amb aquesta mena de divertimento, ens pot arribar a sortir gratis la permanent. Comencem omplint la intersecció amb un element ben universal: les notícies falses o, si voleu, el pa i circ, però si ens animem una mica i repassem els darrers mesos ens adonarem que d’elements comuns n’hi ha per donar i per vendre. Elements que entre una dictadura i una democràcia haurien de ser totalment incompatibles i que, ai las, es donen el bec en una Espanya casposa, que ens va voler aixecar la camisa amb l’estafa de la Transició. I quan la Transició s’ha tret la careta, a dins del conjunt intersecció hi coincideixen la repressió policial, la censura, presos polítics, jutges corruptes, feixisme, grups d’ultradreta, simbologia franquista, Valle de los Caídos, morts a les cunetes i fosses de la Guerra Civil, pensament únic, anticatalanisme, espoli de patrimoni, espoli fiscal a Catalunya, corrupció estructural, persecució de la llengua catalana, carrers amb noms franquistes, elits extractives i així aneu rumiant i ja veureu com hi ha un fotimer d’elements comuns que et fan adonar que la Transició va ser una ensarronada, una paraula per definir la gran frase eterna: que tot canviï perquè tot segueixi igual. Per cert, em deixo dos elements que no coincideixen en la intersecció: a l’Espanya franquista hi havia Franco, a l’Espanya aparentment democràtica hi ha la Fundación Francisco Franco. És allò de los mismos perros... Subtil, oi?