Consumidors, empoderem-nos

L’any 2004 dos joves professors universitaris canadencs van publicar un assaig força interessant, The rebel Sell (Capstone, 2004), que l’any següent va ser traduït al castellà per Gabriela Bustelo de l’editorial Taurus amb el títol: Rebelarse vende. El negocio de la contracultura. El llibre desenvolupa una teoria que pretén demostrar que la contracultura va desplaçar el pensament d’esquerra com a oposició a la dreta conservadora i al procés de globalització. L’anàlisi, documentat àmpliament per centenars d’exemples contrastats, es podria resumir amb una única frase: el voltors econòmics que controlen els fils del consumisme han guanyat la partida. I en aquesta teranyina el consumidor ha quedat atrapat, com un pobre i nici xaiet, a mans de les aus rapinyaires conxorxades per escurar-li les butxaques. Hi ha una empresa que encapçala els seus anuncis amb un “Yo no soy tonto”, pressuposant que, si no vols quedar com un ruc, has de comprar a les seves botigues perquè, en cas contrari, sí que seràs un tonto. Curiós, oi? N’hi ha un altre encara de més agosarat, i que personalment considero molt més enrevessat, que, a manera de salutació, l’empresa ven els seus productes amb un lema de segar cadenes que ningú pot discutir: “Hola, lliurecomprador.” Recargolant el virginal mot lliurepensador, que és la persona que no se subjecta a cap autoritat dogmàtica, el publicista de torn aconsegueix que el xaiet consumit pel llop ferotge del consumisme arribi a pensar que sí, que, finalment, compra el que vol i quan vol. L’empoderament del consumidor/a és un tema tan urgent que ja estem en temps de descompte. És que potser hem decidit llençar a l’escombraria les màximes de tota la vida que diuen que “qui paga, mana” o que “pagant Sant Pere canta”? Si els xaiets fossin conscients que la seva força és titànica, els quatre llops i els quatre voltors que pretenen repartir-se el món, haurien begut oli. Perquè no només està en joc l’esclavitud inconscient dels consumidors sinó que ens hi juguem el present i el futur de les nostres ciutats. Passejar pel carrer no tindrà cap sentit si convertim el món en un únic i gran servidor de tots els nostres productes necessaris o innecessaris. Adéu a les ciutats mediterrànies i a les botigues de barri. Adéu al botiguer de tota la vida. I ja podem anar dissenyant plans urbanístics perquè, si anem badant, els d’Amazon i tutti quanti esdevindran els amos i senyors sense que vegin la necessitat de presentar ni una sola al·legació.