Dignificar les Basses

Si heu viatjat a Budapest de ben segur que les coneixeu. Les termes Széchenyi són les més grans d’Europa. El complex termal respira un aire decadent, d’un romanticisme que ja no es porta. Potser per aquest motiu és un dels reclams més importants de la ciutat. D’una bellesa extraordinària, les termes van ser construïdes l’any 1913 en una zona apartada del centre de la ciutat. Ara, però, són enmig del Parc de la Ciutat i s’hi pot arribar amb transport públic. Piscines interiors i exteriors van conformant un espai que ha sabut harmonitzar les primeres construccions d’estil neobarroc amb les quals s’han anat incorporant, modernitzant-les, sense que en cap moment s’hagi trencat l’esperit ni l’estil original. Tot i la presència massiva de turistes, les termes són utilitzades diàriament pels habitants de Budapest. Dins de les piscines exteriors, els hongaresos s’entretenen jugant a escacs fent servir uns escaquers pintats damunt de pilones de pedra originals de 1913 i perfectament conservades. Unes jardineres, atapeïdes de flors, acompanyen arbres opulents que ombregen bancs de fusta que, com les jardineres, han estat mimats amb un bon manteniment de vernís i pintura. Les termes Széchenyi no cal dignificar-les perquè els hongaresos sempre les han dotat de dignitat i mai no es van atrevir a malmetre ni a llençar a les escombraries un patrimoni tan valuós que a més els pertany a tots. Tampoc no se’ls va passar pel cap tancar unes termes d’utilitat pública per fer-ne una a cada barri per interessos electorals i a canvi d’un grapat de vots, ni reomplir de terra les piscines per a fer un festival que tot just es va saber mantenir tres anys per glòria del tripartit municipal, ni tampoc privatitzar-les amb projectes frustrats barrufetàires o amb la instal·lació d’un gran centre comercial, sortosament desestimat per la Generalitat. Les termes Széchenyi no han hagut de patir l’insuportable pes de la ignorància, el menyspreu i la indiferència d’un govern i una oposició inepte en particular i d’un silenci ignominiós en general. Després de la destrossa continuada, de la tragèdia perpetrada, un govern socialista (els reis de les privatitzacions) busca inversors privats, (no riguin si us plau) perquè apostin els seus calerons en un espai que va ser ideat i creat per un alcalde franquista perquè tothom en pogués gaudir. I encara tots plegats es voldran penjar una medalla al pit a les properes eleccions municipals?