No parlaré d'Àngel Ros

I no en parlaràs a la contraportada dels dilluns del Segre?”, m’interpel·lava una lectora que em va reconèixer mentre passejava pel carrer Major. “Creu que n’hauria de parlar?”, li vaig contestar. “És clar que sí! Però si vostè no l’ha votat mai!”, em va respondre gairebé ofesa. És cert, mai no el vaig votar, però he fet memòria i tampoc recordo haver escrit un sol paràgraf quan Antoni Siurana (que tampoc va ser agraciat amb el meu vot) va abandonar el seu compromís amb la ciutat quan fou cridat com a Conseller d’Agricultura, un buit que, per cert, va cobrir Àngel Ros. Però per què hauria de perdre espai en el meu article setmanal parlant d’allò que és tot un clàssic i que han posat en pràctica tots els partits polítics. Tots. El compromís polític de quatre anys amb la ciutadania, un compromís que hauria de ser sagrat, s’ha trencat sempre que ha convingut, no ens enganyem. I tots els mals de la nostra ciutat no són made in Ros, si us plau.

El Pla general de Lleida 1995-2015 va esborrar un bon grapat d’oportunitats i que, amb una mica de mala sort, el proper POUM li acabarà de donar el toc de gràcia. Segons el Pla de Museus de 1996, el Museu Morera havia de quedar enllestit l’any 2000 (ho recorden?, al costat del Centre la Panera). La privatització de la gestió de l’aigua data de l’any 1993. La manca sistemàtica, volguda i premeditada d’inversió al Parc de les Basses és de finals dels anys 90 (s’havia de construir piscines als barris per guanyar vots!). La nefasta remodelació de la plaça Sant Joan, convertida en una gran llosa de ciment és de l’any 1982. Segueixo? I deixo la desgraciada història del nostre benvolgut Museu Diocesà i Comarcal per a l’Alberto Velasco, que en sap un brut. Ja em perdonareu, però la crítica per la crítica d’alguns regidors de l’oposició, sense aportar res que no sigui el tu més, resulta totalment estèril i no aporta res de positiu a la ciutat. A deu mesos d’unes noves eleccions municipals, està clar que necessitem urgentment un Projecte amb majúscules per a la nostra ciutat de Lleida i gent al capdavant que el porti a terme. Per això, amiga lectora, no parlaré d’Àngel Ros, ni tampoc de la persona que vingui darrere. Projecte de ciutat, aquesta és la qüestió. Aquest hauria de ser l’únic debat. Els noms propis, ja ho veieu, amics lectors, van passant i, finalment, se’ls acaba emportant el vent.