Manuals per als incompetents

Em sembla que vaig llegir al llibre El criteri del cretí (Alfazeta Ed. 2009), de l’amic Jordi Souto, que tots els col·lectius tenen algun cretí, perquè dels cretins, cap col·lectiu no se’n pot lliurar. És d’agrair que la publicació, amena i d’ironia intel·ligent, ens ajudi a identificar la gran quantitat de cretins que ens envolten i, fins i tot, el nivell de cretinisme que envaeix la nostra societat. Entre tots els col·lectius, sembla que els més envaïts per aquesta mena de plaga són els partits polítics. Per no malparlar dels de casa ni tampoc dels veïns més propers, me n’aniré ben lluny. Al Japó. El Partit Liberal Democràtic (PLD) japonès n’està tan tip dels seus cretins que ha optat per crear i editar una guia per evitar que els seus militants puguin continuar ficant la pota cada vegada que obren la boca. El document d’un foli d’extensió i que duu per títol Manual de prevenció d’errors és una mena de guia que aconsella, amb exemples minuciosament detallats, què cal dir i què cal fer per evitar mals majors, és a dir, compti fins a cent abans de pronunciar una sola paraula i pensi abans de parlar. Potser amb aquests preceptes que interpel·len directament al sentit comú, el ministre de financers del premier japonès, Shinzo Abe, s’hauria mossegat la llengua abans de dir públicament en seu Parlamentària que els jubilats s’havien d’afanyar a morir per ajudar a alleujar les despeses que genera la seva atenció mèdica. Davant d’aquest despropòsit nipó, el crit de “Visca Honduras” de l’exministre de Defensa espanyol, el popular Federico Trillo, quan va visitar un batalló al Salvador, és un acudit d’afeccionat. Els que sembla que també necessiten un manual preventiu són la tropa de fiscals que representen el ministeri públic en el judici del procés contra Catalunya. És urgent que algú el redacti i que els el faci arribar amb la màxima celeritat possible. Els nyaps i els errors processals que hem pogut visualitzar en directe han estat superats per les aportacions de les proves documentals: vídeos i imatges sense context ni preàmbul, sense localització ni horaris. Una incompetència televisada que ha donat la volta al món i que ha posat en qüestió el nivell democràtic d’un estat. Uns errors no admesos per part de l’acusació que han servit, però, i sense cap mena de vergonya, per continuar mantenint en presó preventiva polítics que han tornat a ser elegits per milers de ciutadans.