'Què passa a Catalunya?'

El llibre (Almuzara, 2013) és un recull de vuit articles publicats al diari Ahora (un diari madrileny nascut l’any 1930, amb la Dictablanda i desaparegut l’any 1939, convertit en el portaveu de les Joventuts Socialistes Unificades). L’autor dels articles n’era el director. El periodista Manuel Chaves Nogales va intentar copsar, durant la II República espanyola, el sentiment del poble català en un període cabdal de la nostra dissortada història. L’any 1931 es va entrevistar amb el president Francesc Macià, després de la proclamació de la República catalana, i va viure de ben a prop la victòria del Front Popular, a les eleccions del 36. Des de la seva visió, espanyola, és clar, va escriure aquests reportatges, encapçalats amb un únic titular: Què passa a Catalunya? La seva visió de Catalunya, a voltes esbiaixada i treballada des d’un supremacisme estatal, desdibuixa un país que, si se sap destriar el gra de la palla, ens recorda una realitat que, si més no, ens hauria de conduir a una reflexió assossegada, per allò de no creure que la culpa, com el mal vent, sempre ens ve de ponent. L’encerta quan afirma que els catalans som gent fervorosa i donada a exterioritzar els nostres sentiments. I l’encerta també quan afegeix que, no obstant el nostre entusiasme, mai no acabem de tancar el cercle, fent-nos enrere en el darrer moment. Esmenta la lluita ferotge entre nosaltres. Entre aquells que pensen blanc i els que pensen negre, oblidant, massa sovint, la que, al cap i a la fi, hauria de ser la nostra màxima prioritat. S’inventa, per allò de la justificació, una mena de conte. Diu que anaven dos ramaders per un camí. L’un portava una vaca. Quan passaven un toll, van veure un gripau. El de la vaca va fer cara de fàstic i l’altre, per portar-li la contrària, la va lloar. El de la vaca li va dir: “Series capaç de menjar-te’l.” I l’altre: “Si calgués, ho faria.” El de la vaca el va reptar: “Si te’l menges, et donaré la vaca.” I l’altre, per portar-li la contrària, va començar a menjar-se’l amb cara de fàstic. El de la vaca, veient que la perdia, li va dir: “Escolta, si me l’acabo de menjar, em puc quedar la vaca?” I l’altre, que ja no podia més, li va contestar: “Fet.” Quan ja se l’havien cruspit, van seguir el camí. Després d’una estona de caminar, es van mirar, preguntant-se: “Si estem com abans, per què coi ens hem menjat el gripau?”