VIURE PER VEURE
Divendres negre
Fa anys que la vaig llegir mentre caminava pel carrer: “L’home neix, consumeix i mor”. Estava escrita en una paret d’un solar, al costat dels aparadors d’uns grans magatzems de roba i recordo que la frase va romandre allà durant anys, fins que va arribar un dia que van tombar la paret per edificar un edifici mediocre d’apartaments que es venien a preu d’or per allò que deien del totxo que anava amunt, amunt fins que va caure avall, avall. Una frase que algú hauria escrit tal vegada emprenyat de contemplar una societat que consumeix amb una golafreria fora de mida. Es veu que consumir ens excita, ens relaxa, fa supurar les nostres emocions, ens fa feliços i ens disfressa la realitat de les nostres misèries. El pou inesgotable del consumisme fa més rics els qui ja en són i enfonsa en l’oceà del crèdit i el deute la colla de xaiets que segueixen el ramat al pas de l’oca. El consumisme ho devora tot. Ja no en té prou amb el període de rebaixes, ni tampoc amb els invents del Dia del Pare, de la Mare i de convertir les festes de Nadal en una mena de bacanal de menjar i beure, de comprar regals absurds fins a esprémer fins al darrer euro de la paga extra. El consumisme gira i gira com una roda hidràulica, augmentant a cada giravolta la seva capacitat inesgotable d’imaginar noves fórmules d’escurar-nos la butxaca. I de l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies, que només coneixem per les pel·lícules americanes, ens ha arribat un nou tsunami consumista anomenat Black Friday, que dit així, en anglès, es veu que sona més internacional que Divendres negre. Enguany, o potser així m’ho ha semblat, els rètols anunciant aquest Black Friday d’importació ha inundat els aparadors de totes les ciutats i els anuncis televisius, incitant-nos a submergir-nos en aquesta piscina on tot es pot comprar. Que vostè no té un lloro... no passa res... compri’s una gàbia amb un descompte al·lucinant. Compri, compri, compri i serà feliç. I oblidi’s de penes i desgràcies. Compri l’innecessari, el que mai s’havia imaginat que compraria. Ara és la seva oportunitat. Una oportunitat única que no pot deixar escapar. Consumeixi fins que rebenti perquè les existències de tot allò que vostè no necessita estan a punt d’esgotar-se. I bosses i més bosses inunden els carrers, amunt i avall, perquè el Black Friday s’acaba i a veure si em quedaré sense aquell televisor tres pams més gran del que tinc al menjador. Però qui es pot resistir a tenir un televisor nou de trinca, més gran i a un preu que no vegis, oi?