Avui a Maldà, festa grossa

De tant en tant, aquest món en què vivim, globalitzat, impersonal, d’univers Amazon, que ens vol incomunicats i absents, et retorna la confiança que ja donaves per perduda. Amb les companyes lletraferides Teresa Ibars i Montse Sanjuan viatjarem fins a la riba esquerra del riu Corb per retrobar-nos amb la vil·la on senyorejaven els Cardona, vescomtes d’Osona. A Maldà avui hem estat convidades per participar en la inauguració de la nova biblioteca de la Dona Escriptora. Hi anem ben acompanyades per la nostra editorial de referència, Pagès Editors, sempre disposada a posar un bon grapat de sorra en tot allò que tingui a veure amb la cultura. Per això l’Eulàlia Pagès no hi va amb les mans buides, sinó que hi va amb el maleter ple de llibres. Un donatiu de les nostres darreres obres literàries que servirà per engreixar el fons d’aquesta biblioteca. Quin goig saber que no tot està perdut i que encara hi ha gent amb el cap ben moblat. Isabel Segura, professora especialitzada en història de les dones, afirma a Memòria d’un espai (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007) que la història més recent de les dones a Catalunya ha estat la història de l’ocupació d’espais i també la creació d’espais propis com és, per exemple, la iniciativa maldanenca. L’any 1909 es creà la Biblioteca Popular de la Dona. Era la primera biblioteca femenina d’Europa i s’avançà gairebé vint anys a altres projectes similars, com ara la Fawcett Library de Londres (que va iniciar la seva vida en un pub convertit al carrer Marsham). L’èxit de la iniciativa va ser tal que, uns anys després, de biblioteca passà a Institut, que es va convertir en un centre excepcional pel que fa a l’oferta cultural adreçada a les dones a la Catalunya de les primeres dècades del segle. Als anys 20, a la sala de lectura Montserrat Patxot, de la Biblioteca Popular de la Dona, no s’hi cabia. Les imatges gràfiques ens mostren cadires ocupades per dones amb el cap cot llegint entusiasmades. Les malvestats del franquisme s’ho van emportar tot d’una revolada. El gran mecenes, Rafael Patxot, pare de la malaurada Montserrat, va lamentar que “preveient la invasió colonial franquista i la seva catalanofòbia tradicional, cuitàrem a treure’n el nom de la nostra filla i a rebutjar solemnialment tota ulterior connexió amb l’Institut violat i capgirat per la irrupció franquista, il·legal i violenta, amb la complicitat de col·laboracionistes, que és el nom vergonyant dels caragirats d’abans”. Un gran home, al servei de Catalunya, injustament oblidat.