Els bascos i els carallots

Abans de tot voldria aclarir, per a aquells que no ho hagin endevinat quan han llegit el títol d’aquest article, que “els carallots” som nosaltres. Els catalans. Si no fos perquè ja tenim el cul pelat, ens sorprendríem de veure com cap diari, d’aquests tan i tan espanyolistes en “lo universal”, no han publicat ni tan sols un petit breu criticant, o almenys opinant en contra, del proper traspàs al País Basc de la sacrosanta Seguretat Social. Repassin, repassin vostès mateixos i ho comprovaran amb els seus propis ulls. Ni un. Ni els mitjans que sempre tenen a punt la salutació a la romana ni tampoc aquells que encara es pensen que fan periodisme progre. Ni un. Doncs sí, com sempre, el País Basc torna a emportar-se el tall. I aquesta vegada el bistec és d’aquests que sobresurten del plat. Sucós, melós, tendre com una mala cosa. I el tall té un nom que s’escriu en majúscules i que llueix amb llums de neó: Assumpció del règim econòmic de la Seguretat Social. Saben allò de la caixa única que era més sagrada que la Santíssima Trinitat i que mai, però que mai dels jamais, Espanya consentiria que es trenqués? Doncs això. Això mateix és el que acaba d’aconseguir el País Basc amb la gran tómbola de la sort que és aquesta gran farsa anomenada Estat espanyol. I saben què significa això? Doncs que el País Basc, que ja disposa de concert econòmic, també podrà gestionar els 9.500 milions que cada any l’Estat pressuposta per a Euskadi per assegurar les prestacions sanitàries. L’anticatalanisme cotitza tan alt que l’Espanya “una i no cinquanta-una” se’ls està esmicolant a cop de salvar pressupostos i ni se n’adonen, perquè el més important de tot és anar colpejant els desafectes catalans. I a cada fuetada contra Catalunya, els bascos van engreixant i engreixant i fent caixa. I ara ni tan sols necessiten l’ajut d’ETA (recordin que l’any en què ETA va posar més morts damunt la taula, es va aprovar l’addicional primera de la LOFCA, que permet a Navarra i al País Basc gaudir d’un sistema propi). Mentrestant, aquí, els carallots segueixen desfullant la margarida. Mediador sí, mediador no. Ara que finalment habemus data per a la taula de diàleg, a aquests nens i nenes d’Esquerra i Junts per Catalunya que juguen amb la nostra paciència, només els cal barallar-se davant l’amo i així aquest ja tindrà totes les mides per confeccionar-nos un bon vestit de carnestoltes.