No n'aprendran mai

Recupero un magnífic article de l’Ares Escribà intitulat Menys fusells i més cervells. Tot i que és de l’any 2017, és tan actual que sembla que hagi estat escrit fa només uns minuts. En els estats endreçats, on es procura caminar cap endavant, un article de fa tres anys hauria quedat rovellat, superat pels avenços o, simplement, perquè el pas del temps evidencia que els errors del passat no tenen per què anar-se arrossegant pels camins del futur. En canvi, en aquest Estat espanyol incompetent fins a nivells estratosfèrics, talli qui talli el bacallà, tot és un déjà vu exasperant, una mena de roda hidràulica que gira i gira movent una aigua més negra que la corrupció coronada pel dictador Franco. L’Estat espanyol regurgita el seu propi vòmit, l’ensaliva, i troba el regust ranci i l’escup a tots nosaltres amb aquell aire de superioritat malaltissa mentre sona un himne sense lletra. L’Ares deia que les comparacions sempre són odioses en un estat on tot va pel pedregar. Comparava el pressupost de defensa, els d’aquesta que només fan nosa, amb la inversió en investigació mèdica. Sí, ho han endevinat: els dels canons i els de la cabra s’emporten el gat a l’aigua. Albert Einstein odiava l’exèrcit i ho resumia amb una frase memorable: “Odio l’exèrcit. Que algú sigui capaç de desfilar tan ample quan escolta una marxa militar significa que ha rebut un cervell per error quan només li hauria calgut la medul·la espinal.” Els incompetents i ineficaços ja ho tenen això. Els agrada exhibir-se, ves per on. I quan l’Estat espanyol no sap resoldre un problema, treu el sant Cristo gros, és a dir, militars i banderins. I és clar, el coronavirus comença a tremolar i ja tenim mitja feina feta. Perquè tots som soldats, ha dit aquest que confon els dies de la setmana. Però com que es veu que el cap de l’estat major de defensa és el que més medalles llueix a l’aparador, doncs, si diu qualsevol bestiesa, tothom xiula perquè no fos cas que. Colla d’incompetents tots plegats. Tant els de l’esquerra com els de la dreta. Inútils tots. Es creuen que els virus es maten a canonades i per això inverteixen en defensa i no en investigació. Winston Churchill explicava sovint que, en xinès, l’ideograma “crisi” equival a la suma dels dos signes amb què es representen, separadament, el perill i l’oportunitat. Em sembla, però, que l’Estat espanyol, inútil en el seu ADN, encara no s’ha adonat ni d’una cosa ni de l’altra.