Tothom sap què...

Aquest ha estat el gran argument dels happy flowers d’Unides Podem per no haver de fer el que predicaven quan travessaven el desert. Del “Felipe González tiene el pasado manchado de cal viva” (Pablo Iglesias), al “no dejaremos que nada nos distraiga de la puesta en marcha de un escudo social” (Pablo Echenique). Si juguéssim al joc de les endevinalles, preguntaria quina frase creuen que va ser pronunciada quan aquest partit era a l’oposició i quina quan bufa cullera, és a dir, ara que està al govern. D’una a l’altra només hi ha una variable i és la que es basa en la particular definició de la Teoria de la Relativitat del meu amic Albert. L’Albert em diu que la va escoltar al seu professor de física del batxillerat, un militar que els donava classes acompanyant-les d’exemples pràctics que, si més no, podríem definir d’originals. Per explicar la Teoria de la Relativitat feia servir aquest exemple: “Si ustedes se están dando el lote con su novia, una hora les va a parecer un minuto. En cambio, si ustedes colocan su culo encima de una estufa al rojo vivo, un minuto les parecerá una hora.” El primer Pablo, l’Iglesias, és sens dubte el que estava assegut damunt l’estufa al roig viu, tot i que diuen que a l’oposició hi fa molt de fred. A l’altre Pablo, l’Echenique, ben abraçat a l’escalforeta de l’amor que transmet el poder, les víctimes del senyor X li fan nosa per allò que tothom ja sap qui i què. Als dos Pablos de l’oposició, els assassinats enterrats en calç viva per la mà que t’oferia una rosa i després un clavell amb vestit de pana, els feien servei per anar engalipant els seus electors/es xupi guai, però ara els dos Pablos amb residència de primera a la Moncloa són els que caven més avall perquè ara, ves per on, els de la calç viva ja són dels nostres. Per tant, comptat i debatut, els trenta-dos assassinats a mans del terrorisme d’Estat són, en paraules dels Pablos, simples elements de distracció. A Espanya es pot dir que la merda a la sabata és una moda que comparteixen esquerres i dretes. Per torns es tapen les misèries, les corrupcions coronades i els pecats mortals. La impunitat se sap tan protegida que els assassins de Lasa i Zabala ni tan sols es van molestar a netejar les empremtes de les tortures. No cal prendre precaucions quan ja se sap qui et paga i ordena, oi?