En defensa d'Heribert Barrera

E l títol d’aquest article no respon a la necessitat d’una defensa a una de les persones més honorables del nostre país, perquè la trajectòria d’Heribert Barrera és prou consistent perquè no li calgui cap mena de recolzament sinó, més aviat, a la indignació que m’ha provocat la darrera bretolada de la persona que desgoverna Barcelona gràcies al suport imprescindible del xenòfob Manuel Valls i de les escorrialles d’un partit que encara presumeix de la superioritat moral amb la qual ens tenen acostumats els que es diuen d’esquerres. Tenia raó en Rabbenu Jona, rabí de Girona al segle XIII, quan va escriure, als proverbis de Salomó: “N’hi ha que s’assemblen a les mosques que cerquen la immundícia per posar-s’hi damunt. Sols l’indigne explica indignitats i diu dels altres allò que en ell cova.” La retirada de la medalla d’or de la ciutat de Barcelona a la seva persona és un dels actes més indignes que darrerament hem hagut de presenciar i que cobrirà el cap de cendra a tots aquells que n’han estat perpetradors. Amb la voluntat d’entendre la ignomínia, podríem pensar que la manca de fonament d’allò de què hom l’acusa, només pot respondre al fet de no haver llegit en profunditat la resposta assenyada que en Barrera dona a la pregunta del periodista Enric Vila. “I qui és més intel·ligent, un negre o un blanc?” i que el lector curiós pot trobar en el llibre Què pensa Heribert Barrera (Proa. Dèria editors. 2001). També, ja que hi som, podríem fins i tot arribar a la conclusió que la frivolitat amb la qual alguns fan política els va portar a votar a favor de fer-li la gara-gara a Valls, sense ni tan sols haver llegit la resposta d’en Barrera. Crec però que hi ha un component que determina una malvestat com aquesta i és una mena d’acomplexament i autoodi que els condueix a castigar els propis mentre cau en la imitació, mostres d’estima i adulació als dominants. A Catalunya hi ha més carrers dedicats a Pablo Neruda, posem per cas, que al gran patriota i mecenes, Rafel Patxot. Per això tots aquells que fan tuf de patriotisme com és el cas d’en Barrera (ell sempre deia que era patriota abans que químic) són candidats perfectes de caure en el menyspreu o, amb una mica de sort, en l’oblit. Només així s’entén que els mateixos que han retirat la medalla a Barrera l’hagin volgut mantenir a qui davant de tothom s’inclina i posat a dit per un dictador.