L'autèntica felicitat

Per recomanació del programa que dirigeix el periodista Josep Cuní, aquest cap de setmana de confinament obligat he pogut gaudir d’un documental extraordinari que us recomano encara que no sigueu aficionats a aquest gènere cinematogràfic. Deixeu per un moment la sèrie de torn que esteu veient i submergiu-vos de cap en aquesta joia cinematogràfica. My Octopus Teacher (codirigit per la periodista sud-africana Pippa Ehrlich i pel cineasta d’història natural James Reed) és una meravella gairebé impossible de descriure en paraules. Després de l’estrena mundial a Tessalònica d’aquest estiu, el documental ha obtingut les millors crítiques en el seu gènere i ja ha estat premiat amb el Best Feature del darrer EarthxFilm Festival, a més de rebre vuit nominacions als Jackson Wild Media Awards. I per quin motiu aquest documental és tan i tan captivador? La pel·lícula explica l’evolució, durant un any sencer, de la relació d’un submarinista, el conservacionista Foster, amb un pop que va trobar entre els rocams del terreny submarí. Però voler-ho resumir amb aquesta breu sinopsi no li faria justícia a l’excel·lent treball que us proposo visualitzar, perquè el documental és molt més que les imatges impressionants del fons marí de les aigües fredes de l’Atlàntic de Ciutat del Cap on Craig Foster se submergeix sense vestit de neoprè o la bellesa dels moviments del pop femella quan es desplaça entremig del gran bosc de gegants de bambú i algues que contenen una varietat enlluernadora de vida marina. És sobretot, i per damunt de tot, un relat personal de l’amistat profunda entre un ésser humà i un animal, diguem-ne que poc comú. Perquè no es tracta d’un gos o d’un gat sinó d’un pop. Un pop femella que et deixa bocabadada tan bon punt apareix en pantalla. S’ho imaginen? Un pop femella i un submarinista comunicant-se, interactuant com dos amics que neden tranquil·lament, l’un a la vora de l’altre, intercanviant sensacions, sentiments, emocions. D’igual a igual. Contemplant com els tentacles intenten abraçar al pit del submarinista i com aquest l’acarona tendrament, t’adones de com n’és de barata la felicitat. El poeta Bonald va deixar escrit que els dies se’ns escolen dels dits i que no som res més que el temps que ens queda. Que passeu una molt bona setmana de desconfinament.