La mona i d'altres històries

Ahir em van posar la primera dosi de la famosa vacuna AstraZeneca que, tot i que el nom no fa la cosa, cada vegada que hi penso em ve a la memòria una pel·lícula que vaig veure a l’antic cinema Vinyes de l’avinguda de Blondel, durant aquells anys que en feien dues al preu d’una i la sessió era contínua. No recordo com es deia però l’argument girava al voltant d’un personatge, un científic boig, que havia inventat una vacuna que feia levitar les persones a l’estil de la Mary Poppins.

Mentre m’apujava el jersei per rebre la meva ració, em vaig concentrar a no pensar en l’historial de despropòsits d’aquest preparat que, en teoria, m’haurà d’immunitzar durant una bona temporada. Entre la gent que fèiem cua n’hi havia una bona pila amb la meva mateixa cara de circumstàncies.

A la sortida, mentre fèiem petar la xerrada, vam coincidir en el neguit que ens provocava haver rebut una vacuna de la qual avui en diuen blanc i demà negre. Els comentaris entre el “ja la ballarem, ja” fins a “no us amoïneu que tot això és un invent”, es deixaven sentir en totes les rotllanes, acompanyats pels més espavilats que llegien la darrera piulada del Twitter on mireu, mireu, què diu aquest o aquest altre.

N’hi havia un que no parava de recordar-nos que el govern dels Països Baixos havia anunciat la suspensió definitiva de la campanya de vacunació amb AstraZeneca, degut a cinc casos d’efectes secundaris greus i de la mort d’una dona. El cas és que després de llençar-li unes quantes mirades assassines, vam arribar a la conclusió que, com que no en trauríem l’aigua clara, el millor que podíem fer era anar cap a casa i, tal i com ens van recomanar els sanitaris, prendre un analgèsic en el cas que ens notéssim unes dècimes de febre.

N’hi ha que han agafat el camí del mig i que van marxar de vacances de Setmana Santa sense demanar cita prèvia, amb el pensament de vacunar-se quan tornin. Potser per aquest motiu, ahir mateix el departament de Salut confirmava que encara té 13.000 cites vacants per vacunar persones d’entre 60 i 65 anys.

Ara que ja formo part del milió de persones vacunades amb la primera dosi i que ben aviat engreixaré el llistat de les de la segona, us he de dir que em sento com una nena amb sabates noves. A .

punt de levitar. Potser és clar que també ho fa aquest bocí de mona de xocolata negra que tinc al davant i que deixa anar una flaire que enamora.