Joan Oró, l'oblidat

Mart. El mirall vermell és una exposició que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins a l’11 de juliol d’enguany. Els hi aconsello vivament perquè, com gairebé tot el que hi fan, aquesta també paga la pena de veure. La mostra, comissariada per l’argentí Juan Insua, aborda el nostre vincle amb Mart des de l’antiguitat fins als nostres dies. Un viatge que indaga sobre la nostra condició i el nostre futur com a espècie i sobre la naturalesa última de l’univers que habitem. Sembla que el comissari Insua ha pensat en tot: ciència, art i literatura interactuen en el projecte expositiu. Fins i tot en l’espai virtual pots passar un dia a Mart, on un rellotge et va marcant el compàs dels dies. Cada dia a Mart és un Sol i la seva durada és similar a la de la Terra. Però l’any marcià, per exemple, és el doble que el terrestre. Les albades i els crepuscles són blaus, el color del cel durant el dia és d’un estrany vermellós rosat i les temperatures són molt baixes.Amb tot hi ha un oblit imperdonable. La figura del científic lleidatà Joan Oro. No hi és. Com si mai no hagués existit. És incomprensible com en l’apartat Missions, on es referencia els programes Viking, no hi hagi cap menció al lleidatà que la va fer possible gràcies a haver descobert en el darrer moment que el diòxid de carbó que les naus havien detectat a Mart no era obra d’éssers vius sinó de processos inorgànics. Vaig tornar a resseguir l’exposició perquè no em podia creure que no hi hagués ni una sola referència a la seva persona. Res. De ben segur que el mateix Joan Oró, senzill de mena i sense cap afany de protagonisme, no li hauria donat més importància però la Fundació que porta el seu nom, sí que hauria de protestar en el cas que encara no ho hagi fet. D’aquí al juliol hi ha temps suficient per rectificar una errada que fa coixejar una exposició ambiciosa com és el cas. Dissabte la Xina se sumava a l’exploració de Mart aterrant a la planura coneguda com a Utopia Planitia, a l’hemisferi nord del planeta, amb el ròver Zhurong, anomenat el déu del foc. És el segon país que ho assoleix, després dels Estats Units. Joan Oró no va descartar mai l’existència de vida a Mart perquè les condicions al formar-se el planeta eren comparables a les de la Terra: aigua líquida, material orgànic i temperatura adequada.