Anar-hi anant

Sembla que aquest estiu el paisatge tornarà a lluir amb el que diuen ara el retorn a una “certa” normalitat. No si també vostès, amables lectors, experimenten una sensació d’alegria infinita amb les petites coses, un fet que abans de la pandèmia potser no havíem sabut valorar.

Poder prendre una cervesa amb els amics en una terrassa enmig del carrer, mentre la gent passeja amunt i avall, és ara un veritable plaer. Recorden l’estiu passat? A Ponent la Covid ens va castigar de valent i a Lleida ciutat vam quedar literalment tancats a casa amb pany i forrellat, morts de calor i de fàstic i havent de suportar els insults dels barcelonautes acusant els nostres pagesos de racistes, explotadors i no sé pas quantes carallotades més.

Ai! Aquesta gent que no ha sortit mai de la Diagonal es pensa que ho sap tot i no sap res de res. Provincians! Aquesta tarda me’n vaig a Tàrrega perquè em toca la segona dosi de la vacunació.

Soc de la generació AstraZeneca, jo. Quan passin uns quants anys, de ben segur que una de les preguntes recurrents serà..

i, escolta? A tu, quina vacuna et vam posar? Diuen que la pitjor és la Moderna, que et deixa fora de combat durant uns dies. Una companya de la universitat ha estat una setmana al llit i encara no s’ha refet.

Jo m’he llegit acuradament els pros i els contres de l’AstraZeneca i signaré tots els papers que em posin per davant perquè la segona dosi també sigui amb aquesta vacuna. Ja té bemolls que ens obliguin a triar, oi? I què en sé jo, de vacunes? Però, com bé deia la tieta de Joan Manel Serrat, fillet, el món està ben bé girat! Ara que ja ens podem reunir amb els amics sense haver-nos de seure separats, hem quedat per vacunar-nos tots junts.

Doncs cap a Tàrrega que hi falta gent! Els amics de la colla tenim més o menys la mateixa edat, un any amunt, un any avall, i mentre fem la cua pertinent, de ben segur que ens entretindrem parlant de política..., que, si anem a mirar, és un dels pitjors temes per passar l’estona. I, com sempre, acabarem engegant a dida tots els polítics i els partits polítics.

N’hi ha un que està afiliat a la CUP i, quan ja estem esgotats, acostuma a tancar el tema amb la seva gran frase: “Els polítics mediocres i populistes només triomfen en un poble amnèsic.” Sort que aviat arriben les vacances i, vacunats i, per tant, tots dins del pot salvat, podrem anar a córrer per aquests mons de Déu..