El nostre mòbil de cada dia

No sé pas on vaig llegir que a Catalunya hi ha més línies de mòbil que persones. No és pas una notícia que m’hagi sorprès gens ni mica perquè la gent ja no caminem amb el cap dret sinó que hem après a traslladar-nos a peu amb els ulls empegats a la pantalla enlluernadora, captius d’aquest aparell malèfic que ens distreu del que és important i que ens atrapa en una superficialitat insultant.

El mòbil. Venerat.

Idolatrat. Enlairat als altars com el nou déu pagà de pobres i rics.

Interclassista. Multiracial.

Multicultural. L’element més globalitzador.

Creat per manllevar-nos el dia i la nit. El mòbil és el nou panem et circenses dels que tallen el bacallà i remenen les cireres per tal de mantenir-nos sedats.

La píndola de la felicitat en format digital que digerim amb cara de babaus. El mòbil.

El sancta sanctorum. L’addicció que provoca 2 de cada 10 morts al volant.

200 morts a l’any i 8.000 sinistres amb víctimes. El mòbil.

El dictador que regeix l’estupidesa humana. El dimoni escuat inventor d’una nova fòbia.

La nomofòbia. L’estat d’ansietat insospitat.

El mòbil. La prolongació dels nostres dits i dels nostres braços.

El batec dels nostres cors. L’ànima de les nostres vides i l’Esperit Sant baixant del cel.

El bé més preuat. Sempre a punt per transmetre i difondre les nostres bestieses.

Els pensaments més absurds i les nostres irreflexions. La nostra rauxa i el nostre seny.

Sempre connectat. Alerta per a aquell no fos cas que.

Carregat amb el màxim de bateria. Vigilant els nostres moviments.

Enganxat a la nostra pell com una paparra. Com les rèmores al tauró.

Però qui penja de qui? Ell de nosaltres o nosaltres d’ell? Una eina imprescindible, diuen els entesos. Sí? De debò? Convertits en titelles.

Manipulables. Volubles.

Capriciosos. Emmirallats en l’últim model de mòbil que surt a la venda.

Més lleuger que l’anterior, més gran, més vistós, amb més capacitat i més espectacular. Per lluir davant de la família, dels amics, dels coneguts i també dels saludats.

Perquè qui avui en dia no té un mòbil? Potser no menjarem tall cada dia... però un mòbil? Home, un mòbil és una eina imprescindible.

Els nens escriuen les cartes als Reis Mags i demanen un mòbil perquè, reis meus, totes les amigues de la meva classe ja en tenen i fins i tot amb una funda de color rosa que l’amor s’hi posa. I els pares i la societat a callar i aplaudint amb les orelles.

.