Florenci Pujol tenia raó

Si sabéssim el que succeirà a conseqüència d’alguna de les nostres decisions, actes o determinacions, aquest coneixement seria un eficient efecte dissuasiu”. La frase fou pronunciada per algú que, de ben segur, es penedia d’alguna iniciativa que, finalment, no li havia sortit del tot reeixida.

Prevenir és un concepte que hauria d’anar guanyant terreny i no només en l’àmbit sanitari. Prevenir significa posar els mitjans necessaris per evitar un mal major.

Prevenir és una qualitat que s’adquireix amb el temps, és a dir, amb els anys que vas complint al llarg de la vida. Aprendre dels errors comesos.

L’edat t’alliçona i a força d’anar sumant anys pots arribar a esbrinar de qui et pots refiar i de qui has de fugir cames ajudeu-me. En diem experiència i, per una raó ben lògica, els pares acostumen a aconsellar els seus fills perquè ells, abans, ja han ensopegat i s’han badat el cap.

El pare del president Pujol ja tenia coll avall que havia de protegir el seu fill. Perquè dedicar-se a defensar la llibertat del nostre dissortat país acostuma a sortir molt car.

Era llest l’home. I pràctic.

Amb el cor a la mà, quin pare o mare no hauria fet el mateix? Vinga... una mica de sinceritat, que estem parlant de patrimoni.

D’estalvis. De la casa.

I per als catalans això és sagrat. Tres per gastar i cinc a la guardiola.

“Podria aguantar anar a la presó però no que vagin contra el patrimoni dels meus fills.” Recorden qui va pronunciar aquesta frase d’una sinceritat meridiana? L’any 2017, en una entrevista, l’aleshores conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ja va intuir l’ombra omnipresent del Tribunal de la Inquisició, volia dir, el Tribunal de Cuentas on hi ha asseguts parents, amics i saludats dels defensors de la sacrosanta unidad, entre d’altres el germà de José María Aznar. I no anava errat, la ferum de sofre ja es podia olorar i els dimonis escuats saltironejaven al voltant de les olles bullents tot fent festa major.

La història es repeteix. És el nostre destí.

La història que gira i gira com una sínia sense poder-nos-en deslliurar. Ahir el tancament de caixes i els embargaments als que es van negar a passar per l’adreçador.

Avui l’embargament del patrimoni per a aquells que com Mas, Rigau, Homs i d’altres van ser tan agosarats de defensar la veu d’un poble i les seves llibertats. .