Fins als coloms dels coloms

Ja em perdonareu el joc de paraules, però no me n’he pogut estar. I no és pas perquè els coloms no m’agradin. De petita me n’havia fet un tip de llençar-los tramussos.

Un colom amb les ales desplegades representa el símbol de la pau i jo mateixa encara guardo una llibreta de primària amb el dibuix de dos coloms fent-se un petó. Però si preguntem a la gent si li agraden els coloms, la majoria negaran amb el cap. I és que els coloms a les ciutats no porten res de bo.

Embruten i degraden el patrimoni arquitectònic, el mobiliari urbà, els jardins i es mengen dels horts urbans les llavors acabades de plantar. Els pobres no en són pas conscients de les seves malvestats. No saben que representen un problema per a la salut pública, ni tampoc que molts d’ells estan malalts o que són portadors d’agents patògens que ens poden transmetre.

Innocents ells, s’enfilen dalt dels fanals perquè s’hi deuen trobar d’allò més bé, però si se t’acut passar per davall i tens la mala sort de no adonar-te’n, de ben segur que et regalaran dues o tres inesborrables llànties a la roba. No sé pas on vaig llegir que la densitat de coloms en una ciutat no és tolerable quan se supera el nombre de tres-cents per km. 2

, una densitat que fa aconsellable establir mesures per controlar-ne la població. I quina deu ser la densitat en una ciutat com Lleida? No m’he entretingut en la impossible tasca de fer-ne el recompte, però, per la brutícia que es visualitza en tots els racons de Lleida, de ben segur que en tenim més del que seria desitjable.

Heu provat de seure en un banc de la rambla de Ferran o d’Aragó? Impossible, oi? I aquest paisatge de brutícia que ens ofereix la nostra ciutat és per culpa dels coloms? Qui té la responsabilitat d’establir les mesures per controlar-ne la població? Si els bancs de les rambles fan fàstic, passejar per la zona comercial del carrer de Sant Antoni o Major s’ha convertit en una autèntica gimcana. Els recomano que caminin ben drets pel mig del carrer i evitin les baranes dels balcons i la munió de fils que pengen matusserament de les façanes. I si els responsables municipals no hi posen remei, no tindrem altre remei que portar al cap un bon barret i una cadira penjant del braç per si de cas ens ve de gust seure una estona i contemplar els coloms.