Ja els suspendrà la vida

En el llibre Història de l’estupidesa humana, Paul Tabori escriu que, entre les persones, n’hi ha que neixen estúpides, d’altres arriben amb els anys a un grau notable d’estupidesa i, a alguns altres, l’estupidesa se’ls enganxa, i encara n’hi ha uns quants més que hi arriben després d’un gran esforç personal. El que sí que es pot assegurar és que l’estupidesa és, sens dubte, l’arma més destructiva de l’home, la més devastadora, fins i tot molt més que una epidèmia. No sabria dir-vos en quin apartat de tots aquests es podria encabir la ment privilegiada de la ministra del ram, Pilar Alegria, que ha ideat un nou sistema d’avaluació de primària, ESO, batxillerat i formació professional que, a grans trets, suposa: a) es permet per primera vegada que alumnes que tinguin algun suspens puguin accedir a la universitat, b) que els alumnes assoleixin el títol d’ESO malgrat arrossegar diverses assignatures suspeses i c) l’eliminació de les proves de recuperació que fins ara es duien a terme.

De tot plegat ja es pot deduir que ben aviat tindrem una generació de someres que entraran a les universitats sense saber fer la o amb un canut i, si tenim en compte que les universitats ja es troben en una situació d’aquí caic i allà m’aixeco, amb un vergonyós percentatge de professorat associat que fins abans-d’ahir encara no havia acabat la carrera, el drama està servit. A fer punyetes els valors del treball de l’esforç, la responsabilitat, l’excel·lència, la motivació i el mèrit i barra lliure a l’anar fent, que, tal com adverteix la pedagoga sueca Inger Enkvist, és un error obvi voler aplicar l’autonomia de l’alumne en l’etapa obligatòria. El que sí que és cert, a banda de formar generacions poc preparades per a un futur laboral exitós, és que amb aquesta mesura el Govern espanyol aconseguirà fer desaparèixer de cop les estadístiques negatives sobre l’elevat nombre de nois i noies que no acaben secundària, que, en el cas de l’Estat espanyol, és un dels més grans d’Europa.

Aquest és el fons de la qüestió, que es puguin posar una medalla perquè han aconseguit superar l’abandonament i el fracàs escolar. Però, per molt que es vulgui amagar sota la catifa, el nivell dels alumnes serà cada vegada més baix i, per tant, estaran poc o gens preparats per al món competitiu que es trobaran quan surtin de la zona de confort.