100-25=75

Diuen que la matemàtica és una ciència exacta. L’única, expliciten, perquè funciona mitjançant axiomes que són, per simplificar la definició, la base fonamental de la ciència. És així com la matemàtica aconsegueix la seva perfecció i la seva perdurabilitat.

A aquells que com jo no n’entenen pas gaire, de matemàtica, anem sobrevivint amb les operacions aritmètiques més simples, és a dir: sumar, restar, multiplicar, dividir i, molt de tant en tant, ens entretenim calculant el tant per cent i els percentatges d’algun tema en concret. L’altre dia vaig estar practicant amb aquesta enganyifa del 25% de castellà que, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s’ha d’impartir en hores lectives i que el Tribunal Suprem, sempre tan predisposat, ha reblat el clau en no admetre a tràmit el recurs de cassació que va presentar el Govern de Catalunya. Doncs, si hem de fer números, ens arremanguem i els fem.

Segons dades oficials, a les universitats catalanes un 60% de les classes es fan en català (100-60=40 en castellà) i als estudis de dret, la presència del català no arriba al 50% (100-50= 50 en castellà). Seguim? Doncs agafin-se ben fort a la cadira perquè, en el cas dels màsters, la llengua catalana té una presència gairebé testimonial, ja que tot just arriba al 3% (100-3=97 en castellà). Unes senzilles restes ens demostren fins a quin punt està triomfant la mentida.

Una sostinguda i desacomplexada persecució d’una llengua que lluita per sobreviure i l’anticatalanisme desfermat que torna com el menjar mal paït. On són aquests Tribunals a l’hora de defensar el 75% en la llengua pròpia de Catalunya? Doncs ni hi són ni se’ls espera perquè, simplement, formen part de la maquinària de destrucció. I Catalunya, com sempre, cau a la trampa i es desfà en explicacions estèrils.

On són els Tribunals en la defensa del català en àmbits en què aquest és gairebé inexistent? Una simple visita mèdica o un tràmit al jutjat és suficient per adonar-te de com la mentida ha fet forat. Mentre els atacs ens arriben per terra, mar i aire, sembla que no es vulgui entendre que, parafrasejant el president Companys, mentre totes les causes justes del món tenen els seus defensors, la llengua catalana només ens té a nosaltres. Un 25%? On s’ha de signar?