Enyorat president Pujol

El poble africà dels songhais, habitants de la corba del Níger, diuen que el millor que una persona pot fer quan no té res a dir és passar la paraula a algú que tingui alguna cosa a dir. És evident que els que habiten actualment els despatxos governamentals del nostre país i els que ens representen en estaments espanyols han tingut temps suficient per demostrar la seva absoluta inutilitat. Discursos buits de contingut, porucs, temorosos, resignats a encongir les espatlles cada vegada que el fuet espanyol lamina els nostres drets més bàsics i amb una mediocritat tan manifesta que alguns articulistes com Bernat Dedéu no s’han estat a qualificar-los com un estol d’eunucs mentals.

La incapacitat col·lectiva d’aquests que pretenen fer veure qui sap què és tan desmesurada, que la devastació que estan provocant amenaça amb la destrucció de cadascun dels pilars que amb tanta tossuderia i constància s’havien aconseguit enlairar. Les conseqüències de les seves ineptituds que de tan clares enlluernen, van fent forat en pals de paller com és el cas dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. La desfeta de TV3 amb programes de baixa estofa és només un de tants exemples de la migradesa de les nostres institucions; com si els que la dirigeixen seguissin el manament que assegura que la millor falca és la que es construeix amb la mateixa fusta.

I és que benvolguts lectors, no hi ha res més perillós i devastador que un mediocre amb barret de comandament. A la seva vora, Atil·la és un simple aprenent potinejant soldadets de plom. La seva capacitat de de-construcció no té límits.

La tebiesa insuportable davant l’atac implacable dels catalanofòbics fa preveure que el desastre ens espera al tombar la cantonada. Pigmeus amb complex de Napoleó. Estarrufats com paons.

Una colla d’inconscients que es van permetre el luxe de llençar patriotes a la paperera de la història. I si us plau, feu-nos el favor de no espolsar-vos la cendra que cobreix els vostres caps perquè l’estel de pols us delata. Situar a la quarta fila tot un president del país, tal com es va fer amb el president Pujol durant l’acte organitzat pel diari Ara sobre el finançament de Catalunya, no només esmicola qualsevol manual de protocol, sinó que demostra la manca d’autoestima i el sotmetiment obedient al discurs oficial dels que filen i filen la seda de la teranyina.