El 'Joc del Marraco'

De ben segur que hi ha moltes formes distintes de vendre una ciutat com Lleida i totes elles prou conegudes que, si fa, no fa, no difereixen gaire de les utilitzades en d’altres ciutats. Promoció i publicitat en els diversos mitjans de comunicació fent ressò de les ofertes turístiques, de patrimoni o gastronòmiques és una de les fórmules més clàssiques, però imaginar que un simple joc de taula pot convertir-se en una bona manera de passejar-la, conèixer-la i difondre-la, és una iniciativa prou original. I això és el que justament va pensar la dissenyadora gràfica lleidatana Andrea de Castro Piñol amb la seva creació, el Joc del Marraco, una versió del tradicional joc de l’oca, en el qual s’han substituït els elements originals de cada casella per elements propis i singulars de la cultura popular lleidatana: monuments, festes i celebracions, gastronomia, personatges populars o iconogràfics, esports, institucions i esdeveniments diversos de la nostra ciutat que passegen amunt i avall fent un repàs exhaustiu de la nostra història.

La tècnica del dibuix digital aporta una qualitat en el disseny del Joc en clau lleidatana, on la figura del nostre entranyable personatge del bestiari de foc, lo Marraco, substitueix el de l’oca tradicional. Les normes del joc segueixen la pauta tradicional del de l’oca, però el més interessant és que, el que ja es pot anomenar com el nou joc de la capital de Ponent, és el recorregut cultural, històric i patrimonial que aporta als jugadors, tant per aquells que són lleidatans d’origen, com el turista passavolant que la vol conèixer. Amb la tornada, “Si trobo el Marraco torno a tirar, que a la Seu Vella he d’arribar”, el jugador que cau en qualsevol de les caselles on el nostre Marraco és representat, s’inicia la passejada per tots els racons de la ciutat. Del Museu Diocesà a la Font del Roser, de l’horta a la glorieta dels Camps Elisis, fent parada i fonda als herois Indíbil i Mandoni per després anar xino-xano fins a l’estació. Del senyor Postu a l’enterrament de la sardina o el ball de la Moixiganga i la festa popular de Moros i Cristians. Lo Marraco que balla el ball de bastons o que arriba carregat de fruita dolça mentre contempla la batalla de les flors.Estic pensant que si la pandèmia ens obliga a tornar-nos a confinar, caldrà afegir aquest Joc del Marraco en el nostre llistat d’entreteniments casolans.