Cap a una societat inculta?

El 22 de desembre els nens de Sant Ildelfons van cometre 56 errades en el moment de cantar els números premiats. La primera equivocació la va detectar un empresari de Rubí que havia comprat 52 dècims del número 59.395. Tot i que aquest número va ser cantat al sorteig de la Loteria de Nadal, l’empresari no va poder cobrar el premi perquè en el llistat oficial de Loteries i Apostes de l’Estat apareixia un altre número diferent, el 59.393.

Les errades de lectura que a poc a poc es van anar destapant han afectat milers de persones que, de cop i volta, han comprovat com el seu somni d’esgarrapar uns quants euros a la fortuna se n’anava pel forat de l’aigüera. Errar és humà, una realitat que cal tenir sempre en compte i que s’incrementa exponencialment si, i en aquest cas concret, a més a més hi hem d’afegir els nervis i el neguit d’uns menors als quals es diposita la responsabilitat d’un sorteig milionari. Tot plegat podria quedar en una anècdota puntual i sense més recorregut que les il·lusions frustrades d’aquells que deixen a l’atzar la seva felicitat i benestar.

Però, si anem al detall, si anem més enllà dels 10 milions d’euros que es deixaran de cobrar i que alguns (des)afortunats ja tenien a tocar dels dits, el fet particular, més o menys curiós, pot tenir més lectures i que alguns pedagogs ja s’han afanyat a analitzar. En el món acadèmic fa temps que sobrevola una pregunta inquietant. ¿L’univers tecnològic ens està convertint en una societat més culta o és tot el just el contrari i la conseqüència que se’n deriva és la creació d’una societat hiperespecialitzada, però sense una mínima cultura bàsica? Si amb la simple pressió d’un dit damunt d’un teclat ja obtenim el resultat de sumes, restes, multiplicacions i divisions, la màgia i l’univers polièdric que s’amaga darrere dels números desapareix totalment.

És evident que la cultura en general ha perdut glamur. El camp de les ciències sembla que encara se sosté penjant d’un fil però el de les humanitats ha tocat sostre. Fins i tot n’hi ha que passegen públicament la seva incultura sense cap mena de vergonya.

Orgullosos de no saber res de res. I el cas és que la societat aplaudeix, admira i en fa ressò d’aquells que ni tan sols saben verbalitzar correctament una frase. La incultura ven, té un públic i és un valor en alça.

La manca de conreu que fa créixer una societat cada vegada més submisa i domesticada.