Inventar la sopa d’all

De vegades sembla que les coses més lògiques, les que cauen pel seu propi pes, no caldria que fossin dites. Però com que de conreadors d’aquesta ciència que conforma les lleis del raonament cada vegada n’hi ha menys, la setmana passada el jurista i diputat de Junts per Catalunya Jaume-Alonso Cuevillas va fer allò tan típic i tan català d’inventar la sopa d’all. En referència al debat que es va generar entre els partits independentistes per no acatar la decisió de la JEC de retirar l’escó del diputat de la CUP Pau Juvillà, en Cuevillas va assegurar que “sense la col·laboració dels funcionaris, no es pot desobeir”, afegint més sal a la ferida dient que ell havia presenciat constants escenes de pànic entre els funcionaris del Parlament per les possibles conseqüències penals del cas Juvillà.

“Eren contínues les visites de funcionaris de diferent rang al despatx de la presidenta Laura Borràs per manifestar-li la seva preocupació i per fer constar que es volien quedar al marge.” Sí, alguns d’aquests que tot s’ho miren des del sofà de casa ara els acusen de covards i traïdors però la immolació pot quedar molt lluïda per a les pàgines de la història, però, amics meus, quan ja s’ha demostrat completament inútil i estèril, és més que evident que, davant d’un enemic poderós, cal ser més hàbil i astut. De fet, durant la jornada del 14 de març del 2019 al Suprem, el major Trapero (funcionari) ho va deixar ben clar. “Després de la declaració d’independència al Parlament, va posar els Mossos a disposició de la Fiscalia espanyola i el TSJ de Catalunya (d’obediència espanyola) per si calia detenir el president de Catalunya, Carles Puigdemont, i els consellers.

Teníem el dispositiu preparat dos dies abans”, va declarar amb el cap ben alt. I tothom, independentistes inclosos, vinga a aplaudir al gran heroi Trapero! N’hi ha que es van arribar a creure les paraules innocents del president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Viver i Pi-Sunyer, arquitecte del procés, quan va dir allò tan càndid que la independència es podia fer “de la llei a la llei”, garantint la seguretat jurídica. Un bon jurista com és en Pi-Sunyer no l’hauria hagut de dir mai una bajanada com aquesta.

Potser sí que és una veritat com una casa de pagès en un país amb una democràcia plena, però en un estat com Espanya, que el prestigiós Democracy Index acaba de degradar-lo a la categoria de democràcia defectuosa, és, permeteu-me que ho digui, d’una candidesa de manual que no s’hauria de repetir.