La renda i l'1 de maig

Ahir mentre rebia felicitacions pel Dia de la Mare, aquesta invenció que només serveix perquè les grans cadenes comercials t’esgarrapin una mica més del sou, que ja està sota mínims, els sindicats del sistema enlairaven les pancartes amb els lemes suats de sempre que de res serveixen en la nostra vida diària. La capçalera de la manifestació d’alliberats i aspirants a ser alliberats d’UGT i CCOO era d’una reivindicació de desbordant imaginació: “Contenir preus, apujar salaris i posar fi a les desigualtats.” On s’ha de signar, nois i noies sindicalistes? És clar que la candidesa s’entén molt millor si sabem llegir entre línies. El pressupost públic total destinat a sindicats de 8,8 en 2019 va passar a 17 milions d’euros aquest any 2022 on els dos sindicats son els principals beneficiats amb 13 milions. Un increment substancial del 22% superior respecte a 2021, sense sumar els 100 milions d’euros que tant CCOO com UGT rebran dels fons europeus per, diuen, diuen, diuen, reformar 42 de les seves seus. Així sí que s’entén una mica tot plegat, oi? Com per exemple, l’aprovació de la reforma laboral. Doncs si la van aprovar com s’explica ara tanta cridòria i gemecs? Ai, el servilisme que comporta ser subvencionats per l’amo que talla el bacallà! Ahir tot van ser proclames però demà passat la pau social tornarà a expandir-se ben controlada per l’incombustible líder de l’UGT, Pepe Álvarez, que porta des de l’any 1976 com a alliberat sindical que, perquè es facin una idea, després d’un any de la mort del dictador Franco o de quan en Joaquim Maria Puyal va retransmetre la primera emissió radiofònica d’un partit de futbol en català, des de la República. I després de tants anys i panys, els sous segueixen sota mínims, els preus pels núvols i les desigualtats.. en fi, que paciència Déu nos en do perquè ara arriba l’hora crítica. La pitjor època de l’any per als pobres contribuents. La renda! Recorden el primer eslògan de la primera campanya de la Hisenda espanyola de la democràcia? Hisenda som tots! Quin tip de riure es deuria de fer el nen de la Pobla, altrament anomenat Pepe Borrell. Un altre Pepe que no marxa ni amb aigua calenta. Per cert, que el patrimoni declarat del de la Pobla és superior al del Preparao que sempre el fan aparèixer quan el poble esgotat i domesticat necessita una mica de bromur per calmar l’excitació davant de tants despropòsits i malvestats.