VIURE PER VEURE
L'habitant de la Seu Vella
Hauria estat un bon paer en cap. Sovint em trobo persones que ho saben reconèixer. “Sí, hauria estat un bon paer en cap”, em diuen. I jo tampoc no en tinc cap dubte. En Josep Varela i Serra hauria estat sense cap mena de dubte un magnífic alcalde de Lleida. Tal vegada un dels millors. Ho tenia tot per ser-ho: entusiasme, projecte, coneixement històric de la ciutat, treball constant i incansable i, per damunt de tot, les ganes de servir la capital de Ponent i, per extensió, Catalunya. I tot i posseir totes les qualitats per arribar a aconseguir-ho, finalment, no va poder ser. Sempre n’he donat la culpa a la pròpia ciutat (als votants, és clar), aleshores tan entregada al faraó Antoni Siurana que es passejava pels barris com un reietó, imitant, sense ser-ne conscient, el ministre Fraga Iribarne quan aquest assegurava que el carrer era seu, acompanyat dels presidents de les associacions que li reien totes les poca-soltades perquè per a això, precisament, hi eren.
El perquè de tot plegat era que en Josep Varela estava fet d’una altra pasta i ni els propis de casa seva el van arribar a entendre fins al punt que, alguns d’ells, van demostrar un entusiasme interessat per posar-li pals a les rodes. El recorregut autobiogràfic del seu darrer llibre L’habitant de la Seu Vella (Pagès Editors, 2022) i que presenta aquest proper dijous a les 7 del vespre a la llibreria Caselles, és una prova que no pot donar lloc a dubte de la consistència del seu autor. Com una casa ben bastida.
Totèmica. Amb fonaments arrelats a la terra, en Varela ens descriu la seva infantesa, joventut i maduresa convidant-nos a passejar amb ell pels carrers i les places d’una Lleida que tal vegada ja no existeix. Amb una memòria envejable, que sempre li he admirat, els noms de les botigues i dels seus propietaris van lliscant entre els fulls de la nostàlgia i de l’enyor per aquells temps on tot era encara possible.
Amb l’esperit tranquil de qui sap que ha fet tot allò que ha pogut per aconseguir el somni d’una Lleida endreçada i culta, en Josep Varela en cap moment defuig la veritat ni tampoc fa cap intent d’emmascarar-la. Decidit i valent l’exposa sense embuts ni mitges paraules per allò de quedar bé amb tothom. Quan cal, posa el dit a la nafra i ho fa sense amagar noms i cognoms perquè és el que s’espera d’una autobiografia que pretén perdurar en el temps. Una lectura imprescindible que us recomano vivament.