Les síndries voladores

E l demagog populista amb residència fixa a la “Unió General de Treballadors” des del primer any que els mamuts van poblar la Terra, ha superat els límits de la imaginació optant sense cap mena de dubte a assolir el primer lloc en el pòdium dels despropòsits. En un acte en què també participava l’altre sindicat del règim a l’ús, CCOO, no ha tingut cap mena d’empatx al fer un autèntic al·legat on gairebé ha negat la crisi econòmica que ens està buidant les butxaques. Potser perquè amb els anys el seny que exigiria el fet d’adreçar-se a un públic hagi estat substituït per una rauxa desbocada.

Però és el que té quan aquest públic és majoritàriament de casa i, a més a més, alliberat. El noi, així, sense despentinar-se, ha enviat literalment a fer punyetes aquells que adverteixen del risc de resecció i de l’entrada sense pal·liatius a una situació de crisi sense precedents. “Volen fins i tot que no puguem passar un bon estiu (?). Doncs.. gaudiu de l’estiu! Perquè és nostre! Perquè ens l’hem guanyat!” Aquest fenomen de la natura sí que mereix la corona del rei del Paral·lel. Enveja li hauria fet a l’Alejandro Lerroux que, a hores d’ara, deu estar removent-se a la seva tomba i aplaudint amb les orelles. Quina manera més despietada de riure’s de la gent que ja no sap com tibar l’esquifida nòmina perquè li arribi a poder pagar el llarg llistat de factures de cada mes. No és estrany però que, qui gaudeix de vacances perennes, arribi a pensar que tampoc no estem tan malament i que tot plegat és una mena d’invent dels malèvols de sempre amb els quals sovint comparteix estovalles. L’estiu és temps de migdiades llargues, d’ombres fresques, de pau reposada davant d’un plat de síndria ben llescada.

Fins fa quatre dies, la síndria era la fruita dels pobres. Com el bacallà. Com la sardina. Com les sopes de pa. Com l’arengada. Tot aquest bé de Déu forma part d’un passat que trigarà a tornar perquè, com res ja és el que era, aquesta crisi que nega el de les vacances eternes com Sant Pere va negar Jesús, ens està negant també la refrescant aigua que desprèn un simple fruit de la terra i del treball dels homes. La síndria. Prova del cotó d’una inflació que ens ofega i que està assassinant la classe mitjana. La síndria ha doblat el seu preu i aquesta i no d’altra és la realitat d’aquest estiu que cadascú, és clar, el pot gaudir com pugui.