Octubre

Diuen que després d’aquella hora solemne del sis d’octubre de 1934 que el President Companys va sortir al balcó de la Generalitat per proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola i que va acabar com el rosari de l’aurora, el conseller de Cultura, Ventura Gassol, el va dissuadir que s’hissés una estelada. No hi va haver en aquell dia de fa vuitanta-vuit anys una declaració real de trencament amb l’estat espanyol perquè la mateixa proclama d’en Companys federava Catalunya i Espanya, ni tampoc es va enlairar una bandera, la nostra, que foragités l’estanquera. Sí, ja ho sé que és força complicat posar-se davant del mirall i comprovar que la imatge que ens reflecteix no és la que havíem imaginat ni tampoc la que havíem somniat, però enfrontar-nos amb la realitat ens pot evitar fer-nos trampes al solitari i, com va deixar escrit George Orwell a la seva novel·la 1984, “qui controla el passat controla el futur i qui controla el present controla el passat”.

L’1 d’octubre de fa cinc anys l’estat espanyol que Companys mai no va deixar d’abraçar quan convidava a establir a casa nostra un govern provisional de la República espanyola, va actuar amb violència extrema carregant contra els votants que, pacíficament, pretenien expressar la seva opinió. Aquell dia, trenta-set municipis de Catalunya van patir les càrregues policials que van deixar més de 1.000 ferits arreu del país. Espanya, traspassant totes les línies vermelles, ens va fer saber que estava disposada a tot per defensar aquella unitat que el dictador Franco va lligar amb grande i libre de l’escut de l’Espanya franquista.

I Europa, la gran esperança dels que creien en la revolució dels somriures, s’hi va posar de perfil com ha fet sempre amb les nacions sense estat. I avui, dia 3, cinc anys després d’aquella vaga general que va aturar Catalunya, el Preparao va aparèixer als menjadors de casa nostra no pas per dir “tranquil, Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil”, sinó per amenaçar-nos amb les deu plagues bíbliques que ens acabarien arribant per terra, mar i aire. En el seu dietari, Manuel de Pedrolo escriu que la policia franquista perseguia els independentistes, també ho va fer la Transició i també el socialisme quan va assolir el poder.

Han passat cinc anys i la roda segueix girant.