La consellera Jordà

L’amic Albert Donés, que en el perfil del seu compte de Twitter es defineix en primer lloc com un pagès afegint tot seguit la seva militància a Esquerra, piulava fa uns dies que l’avergonyia veure i sentir la consellera Jordà alhora que li sabia greu haver d’admetre que, al seu parer, era la pitjor consellera d’Agricultura des de l’època del conseller Marimón. Afegia que l’emprenyava el seu happyflowerisme i la seva manca d’autocrítica i empatia amb la pagesia. Cal aplaudir la sinceritat de qui va ser diputat al Parlament i coneix, perquè n’és, el dia a dia d’aquells que encara amb paciència i esforç aposten per dedicar-se a un dels oficis més bells. La pagesia. I té raó quan parla de la incompetència de la consellera que, per desgràcia nostra, continuarà al capdavant d’una conselleria que necessita si us plau per força una persona que conegui les dificultats que fa anys i panys pateix aquest sector tan important per a la nostra societat. Perquè sense la pagesia el nostre món s’enfonsa i queda en mans de grups voltors especuladors i sense ànima. I ja se sap que als sense ànima només els mou el dringuejar dels calerons. Però el mal no s’origina amb el desconeixement absolut d’una consellera, perquè el mal ve de lluny i una de les proves del cotó són els canvis continus en la denominació del departament, una demostració clara com la llum del dia de la minsa aposta dels darrers governs per aquest sector. A la primera denominació d’Agricultura i Ramaderia es va afegir la de Pesca. L’any 2006 una nova denominació: Agricultura, Alimentació i Acció Rural. L’any 2010: Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. El 2015: Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i, actualment: Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Les denominacions Agricultura i Ramaderia, esborrades del mapa! I encara que diuen, diuen, diuen que el nom no fa la cosa, és evident que sí, que el nom sí que fa la cosa. I tant! I la fa fins al punt que, en mans dels ineptes, ara al sector agrari i ramader, que havia estat el pal de paller de Catalunya, se li nega el pa i la sal. La ignorància d’una conselleria que no ha sabut aixecar ni tan sols l’absurda prohibició de les cremes de restes de poda. Sap greu haver d’admetre que mentre Catalunya segueix marejant la perdiu, Castella-la Manxa o l’Aragó han sabut resoldre aquest tema. Vergonya, Jordà. Vergonya.