Arriba Nadal

Per aquestes dates el cor se m’encongeix i m’agafa un no-sé-què..., com una mena de neguit que navega entre l’angoixa i l’emprenyament. I la causa de tot plegat és perquè a mi no m’agrada el Nadal. Massa cadires buides al voltant de la taula mudada amb les millors estovalles de fil. Absències que enyoro malgrat el pas dels anys que diuen els que no saben que tot ho cura. On sou? Per què em vau abandonar? És aquest coi d’esperit nadalenc el que em provoca aquesta tristor que em deixa baldada i sense ganes de fer res. M’amago davall de la manta de ganxet de l’àvia mentre prego perquè un mal vent s’emporti aquests dies en què el sense sentit atrapa la nostra societat en un laberint consumista. Només em salven els records. Mirar el retrovisor i comprovar que allà sí, allà sí que hi són tots. I que em miren amb un somriure complaent, com volent-me fer entendre que sí, que ja ho sabem que el Nadal ja no fa per tu. I llavors, seguint el ritual de cada any, obro l’armari i agafo la capsa de les fotografies. La capsa que em preserva de l’oblit. Les imatges en blanc i negre em retornen els colors dels vestits dels absents, tots ben mudats, rient amb l’esclat del tap de xampany que va sortir disparat i que de ben segur s’hauria enfilat fins a tocar la Lluna si no hagués estat perquè a mig camí va topar amb el llum de vidre del sostre. I l’olor intensa de colònia del coll de la meva mare quan el besava envoltant-la amb els bracets de nena. Les imatges van passant per davant dels meus ulls humits que em retornen el regust amarg del dol que puja i baixa com el cogombre mal paït. Nadal ja és aquí, em recorden els llums dels carrers. És Nadal i matarem el gall i a la tia pepa li’n darem un tall. Al voltant del piano del menjador cantàvem nadales fins que es feia fosc. I el tió? Que no l’hem de fer cagar enguany? El buit que deixen les absències. Fotografies que van caient.. que es difuminen.. rostres que desapareixen i el ressò de les veus que ja has oblidat és substituït per un altre Nadal en què el fingiment ho emmascara tot. A qui li pot agradar el Nadal? Sovint ho he preguntat als amics i als saludats i, ves per on, la gran majoria em respon que tampoc a ells els entusiasma. Els atabalen les sobretaules interminables, els menjars a casa dels sogres, les compres de darrera hora i els regals.. perquè s’han de fer regals encara que ja tinguem de tot i més.