Benvolgut 2023

Diuen que la vida és allò que va passant mentre nosaltres, pobres mortals, estem entretinguts amb foteses. I amb el pas dels anys t’adones de com n’és de sàvia aquesta sentència. El cas és que quan ho descobreixes ja no hi ets a temps després que el viacrucis dels estudis i la feina t’hagin menjat mitja vida. De petita recordo com em va impactar veure, al desaparegut cinema Fémina, la pel·lícula de l’Stanley Kubrick 2001: una odissea de l’espai, on l’evolució humana es barrejava amb la intel·ligència artificial, el futur de la humanitat i la vida extraterrestre, que ficcionaven un imaginari que semblava impossible juntament amb una xifra que ja fa vint-i-dos anys que hem deixat enrere. Però aquella ficció cinematogràfica ha superat els límits de qualsevol realitat que hauríem pogut imaginar. Una intel·ligència artificial capaç de menjar-nos a tots pels peus. Creada per la mà dels homes, els experts asseguren que la seva potència intel·ligent és ja superior a la humana i que, per aquest motiu, el futur humà és ben lluït on no se salvarà ni l’apuntador i on no només es perdran treballs no especialitzats com, posem per cas, caixers de supermercats, com ja esdevé una realitat, sinó també els científics que podran ser perfectament realitzats per una màquina. Les màquines no fan vacances, no tenen drets, no hi ha sindicats pel mig, no es posen malaltes i no tenen fills. Uns avantatges inimaginables per als quatres espavilats de sempre a qui només importa la seva mala bèstia. De fet, ni el món del periodisme que nodreix aquest benvolgut diari aconseguirà salvar-se de la crema. Articles com els que ara mateix esteu llegint seran pensats i escrits per màquines sense ànima. Sorprenent? Doncs no gaire perquè ja des de l’any 2011 alguns mitjans periodístics utilitzen una màquina anomenada Quill, la qual és capaç de generar articles periodístics de forma automàtica en el temps rècord de trenta segons sobre temes tan diversos que van de l’esport fins a l’economia. I tenint en compte que jo d’esport no n’entenc ni un borrall, crec que ja tinc l’espasa de Dàmocles damunt del meu cap. I posats a buscar-hi remei, crec que hauríem de tornar a posar de moda el luddisme i començar per esbocinar mòbils, ordinadors, porters automàtics i tot allò que porti xips, algoritmes i tutti quanti. I que el 2023 ens porti, com Sant Pancraç, salut i feina.