Programació a La Llotja

En el gran debat dels programadors d’arts escèniques sovint apareixen els següents interrogants. Què hi ha darrere d’un programador o d’una empresa que es dedica a la programació? Quines ofertes externes ha de tenir en compte un programador i quines ha de descartar? Quines són les raons que el porten finalment a programar un espectacle en concret? Com es fa la tria i en funció de quin objectiu? Es té en compte el públic al qual s’adreça? I la ciutat? I el país? S’ha de tenir en compte segons quines premisses abans de programar un conjunt d’activitats? El conjunt d’activitats programades han de ser coherents, nuclears, homogènies? Quins són els inputs que un programador ha de tenir en compte abans d’oferir una programació? Aquestes preguntes i unes quantes més d’afegides són les que m’han vingut al cap comprovant una vegada més la desgraciada programació que també per enguany ens ofereix la Temporada del Teatre de La Llotja. Quin desastre! Desaprofitar així un equipament cultural d’alt nivell hauria d’estar penat per llei! I amb diners públics! Amb els meus impostos, senyor regidor de cultura, Jaume Rutllant! Amb un simple cop d’ull podrem adonar-nos que a la programació hi manca, si més no, un factor cabdal: l’equilibri.

Un equilibri que no han tingut gens en compte els responsables d’ofertar entre l’amplíssima oferta potencial d’obres, intèrprets i activitats que estan disponibles en el mercat. I això sense tenir en compte l’idioma, on el català, la nostra llengua, senyor Rutllant, regidor d’Esquerra!, es troba en franca discriminació respecte a la llengua castellana, en la majoria d’espectacles (Vivir así es morir de amor: Homenaje Camilo Sesto, El Consorcio: Toda una vida, Hija de la Luna: Homenaje a Mecano, Señora de rojo sobre Fondo Gris, José Sacristán, Una noche de amor desesperada: basado en las canciones de Triana, el grupo más grande del rock andaluz). Me’n faig creus que, amb aquesta programació tan “nacional”, a la Paeria hi hagi un govern amb dos partits independentistes.

Una programació que, en general, podria ben bé oferir-se a Calzadilla de los Barros que, per a aquells que no la coneixeu, és una població extremenya de 800 habitants on l’any 2018 va tenir la pensada de confeccionar l’estanquera més gran del món per homenatjar els símbols de l’Espanya més casposa representats en el seu himne i en la seva bandera.