La sequera

Pel cap baix, el Josep deu passar de llarg els vuitanta anys. Va arribar a la biblioteca de Torres de Segre caminant xino-xano, entremig dels llibres, orgullós de ser-hi, perquè, com ens va deixar anar, mentre les cames m’aguantin aniré a tot arreu. El taller d’escriptura que jo impartia va resultar molt agradable enmig d’uns assistents abocats a la lectura i a les ganes d’aprendre. Al Josep li brillaven els ulls amb la mateixa intensitat de la d’un noiet que encara no aixeca un pam de terra. Encuriosit resseguia cada paraula, assentint amb el cap adjectius, frases fetes i, de tant en tant, deixant escapar una rialla de complicitat. El taller va evocar-li records vivencials que ha sabut plasmar en paper i que, a manera de relat, va presentar al concurs literari que cada any organitza la regidoria de Cultura l’ajuntament de Torres Segre. Els records convertits en literatura que, en aquest cas, són la memòria d’una terra bastida pel treball dels homes i les dones que ja no hi són. L’avenç dels anys que van convertir els camins de pols en camins asfaltats, l’arribada de l’aigua que va portar riquesa, arbres que van ser plantats i dels quals ara els de la “Diagonal” descobreixen la bellesa de les flors. El Josep ens va dir que això de la sequera que tant ens amoïna no és pas un maldecap d’ara. Que ell, llarg en anys, n’ha patit un fotimer. La sequera no és el problema, va sentenciar. El problema és que se’n gasta massa. Experiència. Saviesa i claredat. Unes qualitats absents a les administracions que tenen la responsabilitat de la gestió. I és en aquesta manca de qualitats per on plora la criatura. El decret de sequera, que el Parlament vol convertir en projecte de llei, torna a fer recaure la responsabilitat en els mateixos. Damunt de la senyora Maria que, ai!, no tanca l’aixeta quan es renta les dents i damunt dels pobres pagesos que ja s’han acostumat a rebre clatellades. Sis milions d’habitants passaran de la fase d’alerta a la d’excepcionalitat. I al camp, el nostre camp de cada dia, l’estalvi de reg passa del 25% al 40%, fins al punt que molts pagesos es plantegen modificar els seus cultius quan la calor esquerdi les pedres. Però no s’amoïnin que no veuran en tot el decret ni un sol paràgraf del consum d’aigua del turisme massiu, ni dels creuers, quan, segons estudis de la Universitat de les Illes Balears, un creuer consumeix de mitjana 628.000 litres per cada amarrament.