L'abisme de llum

De la mà de l’amic Javier de Castro, m’arriba la darrera publicació d’Edicions de la Universitat de Lleida que ell dirigeix, intitulada L’abisme de Llum en Màrius Torres de l’autora Laia Suades Juncadella. Intueix que el tema m’interessa perquè forma part de l’univers del poeta Màrius Torres. Un estudi interessantíssim, resultat de la tesi doctoral en Humanitats, que tal com ens adverteix en el pròleg el professor Miquel M. Gibert de la Universitat Pompeu Fabra i membre del tribunal acadèmic que va valorar la tesi doctoral de l’autora, va molt més enllà d’allò que és prou conegut del poeta lleidatà, detallant minuciosament la intersecció de l’idealisme cientifista amb el simbolisme francès més depurat mitjançant una anàlisi de l’obra del poeta i més enllà d’ell mateix.

Tibant el fil de la història familiar indaga en el desenvolupament de l’espiritisme modern d’una nissaga, els Torres, un cognom a Lleida gairebé mític. A Converses a Lleida (editorial Virgili&Pagès S.A.1988) en Josep Varela que, entre d’altres, entrevista el polític Víctor Torres, germà del poeta, aquest parla del lligam de la seva família amb el corrent espiritista nascut als Estats Units a finals de la dècada de 1860 i que ben aviat va teoritzar el pedagog i escriptor francès Deinzart Rivail, conegut pel pseudònim d’Allan Kardec. Marià Torres, l’avi patern del poeta, va ser de les primeres persones que introduïren les idees metapsíquiques a Lleida amb el convenciment que aquestes esdevindrien els fonaments d’una religió futura i així ho va escriure i publicar. El seu fill, Humbert Torres, alcalde de Lleida l’any 1917 i diputat al Parlament durant la Segona República, assistia a congressos de metapsíquica i donava conferències durant la dictadura de Primo de Rivera que es van poder recollir en el llibre Defensa de la metafísica publicat l’any 1929. En l’entrevista Víctor Torres comenta que la Lleida d’aquells anys considerava el seu avi i el seu pare, i potser també la seva àvia que era mèdium, com a veritables dimonis. “Després de la defensa que el meu pare va fer al Congrés dels Diputats, l’any 1932, de l’article 26 de la Constitució de 1931 que consagrava la separació de l’Església i l’Estat, la gent de dreta quan es creuava pel carrer amb el meu pare es feia el senyal de la creu, com si passés Satanàs.”