El mal ve d'Almansa

L’entrada de Vox per la porta gran a Balears i al País Valencià ha encès totes les alarmes i ara correm-hi tots a refugiar-nos a la torre de l’homenatge, abans de la trompada final. N’hi ha, innocents ells, que parlen que la millor estratègia passa, sí o sí, per la unió de les forces “progressistes” i “d’esquerres” quan, si agafem el manual de pensament polític, podrem comprovar que els que així s’autodefineixen ni practiquen ideologia d’esquerra ni tampoc contribueixen a un progrés significatiu. Només una petita cosa els diferencia, els espanyols d’una banda del riu ens volen matar a pessics i els de l’altra banda a cops de martell, però no ens enganyem, ambdós ens volen morts i enterrats. Per tant, el mal no ve d’ara ni tampoc de la mà de Vox, sinó que conviu entre nosaltres i se’ns està menjant pels peus. Com que som terra de caragols sabem que, si els posem al foc en aigua freda i anem augmentant la temperatura a poc a poc, els caragols se n’aniran a l’altre món sense adonar-se’n. I amb la nació catalana, la nostra, l’única que tenim, pot passar si fa no fa el mateix si acotem el cap. Llegint El llibre negre de Catalunya, de Felip V a l’ABC, d’Ainaud de Lasarte, us adonareu de com Vox és només una altra pedra catalanofòbica que, si hi hagués democràcia i aplicant fil per randa la Llei de Partits, hauria de ser il·legalitzat. En el darrer retrat del polític Francesc Cambó, Borja de Riquer escriu que durant la campanya electoral de la Lliga a la ciutat de València, Cambó va ser boicotejat pels republicans blasquistes –seguidors de Blasco Ibáñez–, uns bons aliats del lerrouxisme. Quan Cambó va intentar parlar en català, els blasquistes van exigir a crits que ho fes en castellà, cosa a la qual el líder catalanista es va negar i l’acte es va suspendre. Aquell mateix dia, a la tarda, l’altra conferència que havia de pronunciar també va ser interrompuda per una grup de republicans blasquistes cridant “viva España y viva Valencia”. Els que van cridar eren, segons l’imaginari col·lectiu; progressistes i d’esquerra i els que defensaven el català negant-se a canviar de llengua eren gent de la Lliga Regionalista, per tant de dretes i no progressistes. Esmicolar un exèrcit en dretes i esquerres, progressistes i no progressistes, és la millor manera de perdre totes les batalles. I això ho saben Vox, PSOE, PP, Comuns i tots aquells que ens volen ensarronar perquè continuem mirant el dit i oblidem la lluna.