Burquini i altres bestieses

Ben bé sembla tot un acudit que des de la conselleria d’Igualtat i Feminismes es puguin escarrassar tant en la defensa del pensament opressor de la cara més fosca de la religió islàmica. Algú es podia imaginar que arribaria un dia que un govern democràtic i que presumeix d’esquerrà i progressista posés tanta energia a defensar els invents més aberrants per sotmetre les dones que provenen de contextos islàmics? La conselleria, repeteixo, “d’Igualtat i Feminismes” assegura que el vel és una opció personal, com ho són, per tant, les seves formes més severes d’amagar el rostre i cos d’una dona i que van afegint metres de roba al seu captiveri en una comunitat que la vol invisible; des de la xaila al xador i del nicab al burca, el top ten en les passarel·les de la perversitat del mascle patriarca islamista. Fins i tot la diputada d’Esquerra Najat Driouech va dir que el vel era una simple peça de roba en un gest intolerable, hipòcrita i mentider.

Potser per aquest motiu banal a l’Iran van detenir i assassinar Mahsa Amini per portar aquesta banalitat mal posada. I com que a Catalunya anem de patac al desastre amb aquesta mena de barreja perversa de religió i ideologia que no s’adona que perillós és anar de bracet amb els que prediquen la submissió total de les dones, ara es veu que s’ha de reblar el clau beneint una altra vestimenta “femenina” i “feminista”. El burquini.

I amb la política de portes obertes a les piscines públiques d’aquesta nova tortura tan femenina i multicultural, la consellera Tània Verge, inventora del “totis” com a gènere inclusiu (?), ajuda l’islam extremista i atempta contra els drets humans. Tal com assegura Mimunt Hamido Yahia, autora de l’assaig No nos taparán, és indignant veure com aquesta nova esquerra de pa sucat amb oli defensa la inclusió en la nostra societat de símbols misògins i valida identitats religioses extremistes. Hamido, que a l’assaig parla amb claredat meridiana, afegeix que és sorprenent com ara que a les escoles públiques ja no hi ha crucifixos a la paret, es permeti símbols religiosos que a més són clarament misògins.

Tot plegat, un gran desconcert fruit de polítics que no saben el que tenen entre mans. Suposo que la consellera Verge i el seu equip “feminista i d’igualtat” no pensen en quina situació de desemparament deixen les nenes de comunitats islàmiques. Les que pateixen calladament la imposició del vel, del burquini.

els drets humans dels menors! I ara!.