Lleida, tenim un problema

Segons les dades del Ministerio del Interior, la demarcació de Lleida ha registrat un augment del 39,5% del nombre d’agressions sexuals amb penetració durant el primer semestre del 2023 en relació amb el mateix període del 2022. Un altre dels increments més significatius segons les mateixes fonts oficials és el de robatoris amb força als domicilis, que han passat de 350 a 490, un 40% més. També la demarcació de Lleida va galdosa, segons informació oficial, en el tràfic de drogues, que ha augmentat un 16,7%. Aquestes dades que el Ministerio ha fet públiques han estat confeccionades i contrastades amb les dels Mossos d’Esquadra, la Policia espanyola, la Guàrdia Civil i els cossos de la policia local. Per tant, no són dades subjectives que es puguin rebatre amb un “ves, a tot arreu couen faves”, perquè per acabar de posar-nos el neguit al cos a tots els lleidatans, en el rànquing de delictes a Catalunya, la ciutat de Lleida està en la posició disset, per davant de Badalona. Una posició que és força preocupant tenint en compte que Lleida té 140.797 habitants (21% de població estrangera) i Badalona 223.506 (16% de població estrangera). Per tant, la ciutat de Badalona supera amb 82.709 els habitants de la ciutat de Lleida, més o menys un 58%, una comparativa (ja sabem que les comparacions són odioses, però de vegades necessàries) que ens ve a confirmar que a la nostra benvolguda ciutat tenim una taxa de delinqüència fora de mida. La conclusió és la sentència en forma d’avís a navegants que encapçala aquest article. Lleida, tenim un problema. I dels grossos! I no és aquesta una opinió meva sinó que és el resultat concloent d’unes dades oficials. Sense matisos. Sense complexos. Sense manies. I quina és la causa? És que de cop i volta a la gent de Lleida ens ha agafat un rampell i ens hem llençat al carrer a delinquir? En quin moment Lleida va deixar de ser una ciutat neta, tranquil·la, amable, passejadora, segura, per convertir-se en una ciutat bruta, brutíssima, insuportablement bruta i ara, a més a més, insegura (les dades són les dades)? Algú m’ho podria dir, si us plau? O és que hem de seguir fent la viu-viu, mirant cap a una altra banda, com si ja visquéssim en la ciutat ideal que tots els partits polítics ens prometen a les eleccions municipals?