Bon Nadal!

Avui és Nadal, un dia assenyalat que tothom, sigui cristià o ateu, celebra parant taula amb les millors estovalles i la coberteria de mudar. En una societat com la nostra sovint plena de prejudicis, baixa estima i amb una certa inclinació a valorar molt més el que ens ve de fora que no pas tot allò que ens és propi, Nadal s’ha convertit en una festivitat totalment buida de contingut. Llevat, és clar, d’aquells que volgudament celebren la solemnitat cristiana de commemorar el naixement de Jesús a Betlem, la resta corren amunt i avall, atabalats com els nyus quan creuen el riu Serengueti, comprant el que sigui perquè, tal com es queixa el conillet de l’Alícia al País de les Meravelles, “arribo tard.. arribo tard”, encara em queden els regals dels nens, dels sogres, el de la tieta conca i el del sursumcorda. Una societat que, per no saber, no sap ni per què consumeix. Compra el que no necessita i gasta el que no té. Només compra, compra, compra, perquè és Nadal i toca. Estirar més el braç que la màniga amb plàteres de pernil ibèric de gla i llagostins congelats que aquests dies costen un ull de la cara perquè és Nadal i toca. I com acostuma a succeir quan les paraules es buiden del seu contingut, d’altres arriben per omplir el forat. I com que tot s’aprofita per intentar anar llescant i fent via, n’hi ha que neguen la màxima desitjant-nos, tal com les cartes que ha enviat el Departament d’Educació dels Serveis Territorials de Girona, que passem unes bones festes de solstici d’hivern o amb invents de l’alçada d’un campanar com la performance del Pessebre vivent a la població de Vilavenut, al Pla de l’Estany, que, enguany, seguint el friquisme que sembla haver fet arrels al nostre país, té dues Mare de Déu, no hi ha sant Josep i el nen Jesús és una nena, és a dir, una Jesuseta. Les Mare de Déu de ficció diuen que no pretenen ofendre ningú ni tampoc que es tracti de cap reivindicació ni ser exemple de res sinó que, simplement, els feia il·lusió. Ai, la il·lusió, que fa que es confonguin els ous pels caragols, com n’és de benèvola amb les carallotades! Doncs com que les il·lusions no són res més que errors de percepció, aquest any suposo que també tornarem a veure alguna dona fent de Reina Maga d’Orient i, posats a fer, el dia que els animalistes despertin, en lloc de la mula i el bou hi poden posar un meló i una síndria. O dues pinyes; que al Molt Honorable el faran ben content.